El Casal Sant Vicenç no tanca i ara acull més menors migrants arribats a Canàries
La casa de colònies Sant Vicenç és un centre d’acollida de menors migrants no acompanyats des de fa cinc anys. La Generalitat va llogar l’espai el juliol del 2018 i va cedir la gestió a una oenagé que s’ha fet càrrec del centre des d’aleshores. La casa de colònies ha estat acollint un màxim d’entre 60 i 70 joves, però l’any passat la mateixa Generalitat es va comprometre a deixar d’utilitzar aquest espai com a lloc d’acollida a canvi que l’Ajuntament cedís l’edifici de la Raureta com a centre d’atenció a menors de 0 a 18 anys.
El casal que acull els menors migrants. Foto: Carlos Cano.
La Raureta ja funciona des de fa mesos, tot i que hi ha un absolut hermetisme sobre quants infants acull i què s’hi fa. Fins i tot hi ha una denúncia d’una mare a qui li van treure el seu fill i després de portar-lo a la Raureta va estar a punt d’ofegar-se a la platja quan estava sota custòdia oficial. Malgrat que Arenys de Mar ha complert, la Generalitat no ha deixat el casal Sant Vicenç. Tot el contrari, en les darreres set-manes ha acollit menors migrants que van arribar a les illes Canàries. Segons fonts consultades per L’AGENDA i que demanen no ser revelades per por a represàlies de la Generalitat, el casal arenyenc ha rebut almenys 13 menors de Canàries que s’afegeixen als que ja hi eren de diverses nacionalitats.
Els joves es troben en un règim obert i poden sortir i entrar del centre i han entrat en els programes educatius i d’inserció de la Generalitat. Però ni la Raureta ni el casal Sant Vicenç són els únics centres d’acollides de menors que té Arenys de Mar. Hi ha un tercer que, de fet, és el més antic que funciona i que es troba al Maricel. Allà hi treballen una dotzena d’educadores que atenen els menors, alguns dels quals són de llarga durada i que s’hi estan fins que fan els 18 anys.
El problema apareix quan arriben a la majoria d’edat i encara no disposen de la documentació per treballar. Hi ha pisos compartits i tutelats, però no són suficients. Això fa que part d’aquests menors extutelats caiguin en la marginació o en mans de xarxes delictives. D’aquesta manera, l’esforç econòmic i social que destina la societat catalana a aquestes persones que han arribat buscant feina i una vida millor, no serveix per a res i es cronifica el problema.
