Roger Pou: “Un director de teatre ha de ser el primer a riure”

Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona, Roger Pou exerceix de professor de secundària i batxillerat d’arts escèniques. És director del Taller de Teatre d’Arenys de Mar des del 2005, que justament aquest mes ha tornat a posar en marxa la 19a edició, per continuar apropant el món del teatre a una cinquantena de nens i joves.

De les activitats lúdiques que proposa el taller, quines tenen més èxit?

Als nens els agrada molt improvisar. És una cosa inherent a l’espècie humana, sobretot en nens i nenes, perquè els agrada el joc simbòlic. Als petits els agrada molt muntar una paradeta, un restaurant… Als grans també, però ja els hi dónes més instruccions, prefereixen que els condicionis: que estan tancats en un vagó de tren, que ho han de repetir cantant… I tu, a més de ser director de teatre, has de ser un dinamitzador. Has de ser el primer a provar les coses, el primer a riure… I això funciona, ells et copien. 

Consideres que hi ha prou afició al teatre entre la gent jove? 

Ho proven. També passa que hi ha molta afició a l’esport, i tot i que no és un competidor directe del teatre, molta gent no té temps de dedicar cada tarda a diverses activitats. Al teatre venen molts a provar-lo, i una bona part sé que plegaran quan arribin a l’adolescència, però és una selecció natural, jo ja ho assumeixo i em sembla normal. Si tots els que passen pels tallers es quedessin, els teatres estarien pleníssims, i no és el cas.

Quins beneficis trauran del teatre, continuïn o no a l’edat adulta?

L’expressió, la intel·ligència emocional, la seguretat a l’hora de fer una exposició oral a l’institut o la universitat, etc. Un ensenyament artístic com és el teatre treballa l’empatia, el fet de posar-se en la pell de l’altre, resoldre conflictes… Veuen que hi ha injustícies al món, i les treballem des de l’escenari. El teatre no només és una màquina de fer actors i actrius, també fa persones. 

Com a escriptor de teatre, quines diries que són les claus per enganxar al públic jove?

Primer, una temàtica que els interessi, i un llenguatge que trobin atractiu i amb el qual s’identifiquin. També, quan busquem un personatge, un heroi, la gent s’ha de sentir a prop d’ell, de manera que quan intenti resoldre el conflicte, la gent vulgui que el resolgui, per-què està patint amb ell. A partir d’aquí, tu ja tens història. També has de ser original. Saps que has de posar un gir al teu text, però ha de ser inesperat i creïble.

Ets docent en un institut de secundària. Creus que es fa tot el que es pot per apropar el teatre als estudiants de l’ESO?

El teatre no està pensat per ser llegit, sinó representat. La narrativa sí que s’escriu per ser llegida. Per això és més fàcil la docència quan utilitzes textos narratius, els pots analitzar i treballar millor. Al teatre l’anàlisi d’aquestes obres l’hauríem de fer a partir de les representacions, per això són molt recomanables les sortides educatives per veure alguna obra de teatre. El nou currículum ja contempla una assignatura al batxillerat anomenada literatura dramàtica, però és clar, has de fer el batxillerat humanístic social per cursar-la.

És un problema el preu de les entrades al teatre?

El preu de les entrades és molt més alt que el del cinema, i això que jo aquest també el trobo car! Els joves han de prioritzar. Vols enganxar-los, però per això ha d’haver-hi campanyes, ofertes, obres per a instituts… Tot i que, precisament, tampoc aquell ambient a la platea que els estudiants es troben no és el millor per fomentar l’afició. L’ideal seria venir al teatre un dissabte o diumenge a la tarda, però és clar, no és horari escolar. D’altra banda, és difícil abaixar el preu de les entrades, perquè darrere d’una obra hi ha un equip que sempre hi és quan hi ha una representació (actors, sastres, electricistes, pintors, tramoistes…). El cinema, en canvi, com més vegades projectes una pel·lícula, més rendible serà, i, per tant, tens marge per fer promocions. Les entrades al teatre, per abaixar-les, serien necessàries subvencions.

Promociona el teatre l’administració pública?

L’administració pública ja ho fa: hi ha tallers, propostes educatives… Les productores privades tenen iniciatives semblants. De vegades el que costa més és quadrar horaris.

I en comparació amb altres països?

En altres països d’Europa el pressupost és més elevat. Des dels centres educatius, el teatre és el més natural del món. També són millors les condicions laborals de la gent que es dedica al teatre, a les arts escèniques i la dansa. Aquí hi ha precarietat. És complicat dedicar-se a la faràndula.

La seva obra “La retòrica de la incertesa” va ser reconeguda amb el premi Pepe Alba de Ciutat de Sagunt. Per què el protagonista és Walter Benjamin?

El personatge em va portar a escriure l’obra. Vaig descobrir-lo fa anys. Vaig llegir sobre el seu periple i com volia travessar els Pirineus. La seva vida és com una pel·lícula. Vaig visitar Portbou i la fonda on es va suïcidar. Em preguntava com serien les seves últimes hores i així em van sortir les primeres escenes.