L’Ariadna-2
Recordeu l'Ariadna-2? Era a la placeta, on ara hi ha una pastisseria. Era el que coneixem com a merceria, encara que l'abast dels seus productes anava més enllà de les vetes i els fils. Perquè també era perfumeria i corseteria. Però anem al començament. Perquè si hi va haver una Ariadna-2, havia d'haver-hi la u, i efectivament, la u va existir, i encara que el nom era molt semblant, la segona no tenia res a veure ni va ser cap continuació de la primera. L'Ariadna (sense dos), era a la cantonada de la riera amb el carrer de les Margarides. On hi va haver Casa Jordi, la botiga de xarcuteria i delicatessen.
La despareguda merceria situada a la plaça de l’Església.
A l'Ariadna hi treballaven, com a dependentes, les que van ser les dues mestresses de l'Ariadna-2, l'Assumpció, amb qui he gaudit escoltant aquesta història d'emprenedoria i per la redacció d'aquestes línies, i la Maribel. Quan, per raons que ara no venen al cas, l'Ariadna va haver de tancar, la gent més propera va engrescar a l'Assumpció i a la Maribel, per posar-se pel seu compte i muntar una botiga similar. I aquest engrescament va tenir els seus resultats; es van assabentar que una fruiteria de la placeta tancava i amb l'ajut dels marits, que eren fusters i un parent, lampista, s'hi va instal·lar.
El divuit de febrer de 1988, amb el cor una mica petit pel projecte que tenien per endavant, van obrir les portes de la botiga a la plaça de l’Església, número 8. A la festa d'inauguració, en lloc del típic pica-pica, van regalar una maquineta d'afaitar amb una fulla als homes, i per les dones un mirallet de doble cara. Van tenir molt bona acollida per part de la gent del poble i també per part dels majoristes, amb els que tot van ser facilitats. Les seves tres línies de producte eren: la merceria, perfumeria i llenceria, cadascuna amb la seva corresponent llicència. Amb un munt de productes diferents.
Era com una ferreteria de la llar, de la casa. Des de les flors per adornar, passadors pel cabell, fils de colors, fils de tergal, agulles de tota mena: de fil, de cosir pell, de basters, les de tapissers, unes molt fines de perlers, per passar ‘abalorios’, per fer labors, per màquines de cosir, les de cosir làtex, per fer puntes de coixí. Després hi havien les de fer ganxet, de totes mides, els boixets. I centenars més de productes.
Van gaudir molt durant els anys que van ser-hi. Amb la Maribel anaven de botigues, fins i tot al Corte Inglés, per veure que hi havia al mercat. Més tard als majoristes, que ara tots són xinesos. També hi havia alguna gent que venia, s'emprovava el que fos, i després s'ho comprava per Internet. Podríem explicar centenars d'anècdotes i milers de vivències plegades. Però la vida, implacable, va arrabassar a la Maribel, deixant un buit dolorós. La vida també continuava, i l'Assumpció va tirar endavant, amb diferents dependentes, al començament a mitja jornada, i al final a jornada completa. Vint-i-vuit anys després d'obrir, una setmana abans de Nadal de l'any 2015, aquell món de perfums, fils de colors i llenceria, passava a la història de la nostra vila i als nostres records.
