Una Caixa, la d’ahir, ben nostra (2a part)
Aquella Guardiola Escolar de la qual parlàvem en l’article anterior va ser tot un èxit, tant que aviat també els adults començaren a dipositar-hi els seus estalvis. Els records de l’entranyable Xavier Maimí, publicats a la revista Alverna, permeten de traçar-ne una primera història.
Primera sucursal de la Caixa Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis d’Arenys (1923). (Foto gentilesa Caixabank)
En un principi els diners que s’hi recollien eren dipositats i gestionats en una sola llibreta a la Caixa del Foment del Treball Nacional, a Barcelona. L’any 1910, però, es va decidir adherir aquella guardiola a la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis fundada sis anys abans sota la iniciativa de Francesc Moragas. Aquesta mena de fusió, dirigida des d’Arenys per l’advocat Xavier de Prats, responia a l’aleshores política del que avui és Caixabank per, de mica en mica, anar-se estenent i obrint oficines per tot el país.
La inauguració va tenir lloc el 10 de desembre del 1911, a dos quarts de quatre de la tarda. Tothom hi volgué dir la seva: autoritats locals, membres de la junta econòmica seràfica –entre els quals hi havia Carles Xena i altres prohoms arenyencs—, el pare Ezequiel i, fins i tot, el mateix Francesc Moragas, cofoi de veure com el seu projecte anava arrelant arreu. El setmanari “La Costa de Llevant” es feu ressò d’aquella efemèride i li dedicà tot l’espai de la publicació destinat a la nostra vila. El redactor ho tenia clar: ni Arenys ni cap població dels voltants disposava de cap entitat seriosa i sòlida que oferís els avantatges d’un estalvi organitzat i col·lectiu, amb totes les condicions de seguretat i rendiment desitjables, per la qual cosa l’èxit d’aquella iniciativa restava assegurat.
La seu d’aquella ampliació de la Guardiola Escolar continuava encara a la Riera, a l’edifici que ocupaven els Seràfics, a tocar del carrer de l’Hospital. S’obria només els dies festius, d’11 a 13 h, i l’única despesa que havia de fer l’imponent eren els 25 cèntims que costava obrir cada llibreta. El primer dia d’atenció al públic, el 17 de desembre 1911, es van rebre imposicions de trenta persones. Aviat, de tanta gent que hi acudia, es va haver d’habilitar un nou espai: l’aula on solien assajar els petits cantaires de l’Orfeó Seràfic. Per a poder treballar millor s’hi afegiren més taules i unes taquilles. Com deixà escrit Maimí: “Des de llavors, aquella secció prengué un caire de seriositat que conservà sempre més”.
El creixement d’aquella caixa queda recollit en els balanços que, de tant en tant, s’anirien publicant a la revista Arenys i Sa Comarca: nombre d’imposicions, diners retornats, interessos cobrats, llibretes noves obertes, existència en caixa… Els números parlen per si sols. Es complien les expectatives dels Seràfics i, per descomptat, de Moragas. Tot anava encarrilat cap al que seria, ara sí, la primera sucursal oficial a Arenys de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, a la cantonada del carrer de la Parera amb la Riera.
Seguirà en el pròxim número de L’Agenda.
