S'ha mort la poetessa Teresa d'Arenys a 71 anys
La poetessa arenyenca Maria Teresa Bertran i Rossell —coneguda pel pseudònim de Teresa d’Arenys— s’ha mort avui 12 de febrer a 71 anys. Bertran va néixer a Arenys de Mar el 24 de maig de 1952. Primera filla, en un entorn familiar catalanista, aprèn a llegir i escriure a casa abans d'entrar al Col·legi de les Mares Escolàpies. A set anys s'inscriu pel seu compte a la Biblioteca Popular P. Fidel Fita, que freqüenta des de llavors assíduament. En aquest entorn, entra en contacte amb els tres homes de lletres que l’influiran en la seva formació inicial: el novel·lista Lluís Ferran de Pol, l'escriptor i polític Fèlix Cucurull i l'historiador Josep Maria Pons i Guri.
La poetessa Teresa d'Arenys. Foto: AFA.
Escriu de manera espontània rodolins i quartets burletes envers l'escola, però en morir la seva amiga d'infància a dotze anys (gener, 1965) li dedica un primer poema seriós. Alhora, inicia un dietari que seguirà fins al curs preuniversitari a l'Institut Alexandre Satorres de Mataró. No sent cap vocació literària. En canvi, s'inclina per la resistència política. Milita —per mà de Fèlix Cucurull— a la CAC i al PSAN.
El 1971 es matricula a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona. Allà entra en contacte amb el poeta J. V. Foix i amb el professor Antoni Comas, que li proporciona algunes feines perquè es pugui pagar els estudis. És durant el 1973-74 que comença a escriure sonets que constituiran el nucli del seu primer recull “Aor”, que obtindrà el Premi Amadeu Oller el 1976. L'estiu de 1974 coneix el pintor Enric Maass (Stuttgart, 1942 – Arenys de Mar, 2013) amb qui anirà a viure durant una dècada a Horta de Sant Joan (la Terra Alta).
El 1984, ja com a escriptora consolidada, retorna amb el seu home a Arenys de Mar. Mentrestant ha publicat dos reculls poètics més: “Versos de vi novell” (1977) i “Murmuris” (1981). El 1987 s'embranca en la traducció d'uns cants saharians de tradició oral, que es publicaran sota el títol “Tuaregs. Cants d'amor i de guerra de l'Ahaggar” (1999), i amb què guanyà el V Premi de Reconeixement a la Creació Poètica, Cadaqués a Quima Jaume. Als anys 90, de la mà del poeta Miquel Desclot comença a impartir conferències i presentacions, a enllestir treballs que tenia a mitges i a iniciar un contacte editorial.
Entre el 1995 i el 96, arran de la mort quasi simultània dels seus mentors d'adolescència Ferran de Pol i Cucurull, tradueix Rilke i emprèn a redactar la seva única novel·la, “El Quadern d'Agnès Solà” (2001), que mitificant Arenys amb el nom de Sobirans, aixecarà força polseguera en l’ambient literari local. Ja ben entrat el segle XXI, publica “Epístola a un amic mort” (2013). L’any 2018 rebé el Premi Crítica Serra d’Or de Poesia per la seva “Obra poètica” (1973-2015). Per aquest motiu fou candidata a Arenyenca de l’Any 2018 i va aparèixer en el llibre “100 retrats viscuts” de l’Agrupació Fotogràfica d’Arenys, que il·lustra aquestes línies. Descansi en pau.
