Parlo, ni més ni menys, que de la "Rosita dels ous", que es trobava, i la seva porta d'accés encara es troba, entre l'antiga Caixa de Catalunya i les escales de la plaça del mercat municipal d'Arenys de Mar.

Ni calia saber-ho, però l’espera, que amenitzaven amb el seu especial tracte i humor, potser el millor d’anar-hi a comprar. Filet de pobre, cap de mort, xurrasco, filet, entrecot, mitjana, tall rodó, culata...

La nostra nutricionista de capçalera ens parla d’un aliment que prenem des de ben petits

La nostra nutricionista de capçalera ens parla d'un aliment típic de la tardor

Sant Valentí dels enamorats és nostre, el vàrem tenir al Bages on el cos hi va ser venerat fins al 1835, moment en el qual les restes foren dutes a Navarcles, on encara es conserven.

I un cop dits els pecats en veu alta i clara que els sentís tothom, havien de fer un nus a un cordill (a nus per pecat) i un cop feta la tirallonga de nusos, calia llençar el cordill amb els nusos a la mar… si aquest engolia el cordill i nusos… pecats perdonats, si el retornava a la sorra, pecats vius… Sembla però que hi havia repesca: si retornava el cordill amb els nusos a la sorra de la platja, el vailet i els seus pares se n’anaven a casa seva i llençaven cordill a la llar de foc… i si el foc el cremava, pecats perdonats… És clar que hem de creure que els pares i mares, bonhomiosos, feien que tots els cordills es cremessin, perquè si no… pobra mainada… amb els pecats vius, tenien tota una vida per davant esperant anar a cremar a les calderes d’en Pere Botero… que per cert, era en Pere Porter i era de Tordera (districte d’Arenys de Mar).  Molt bon any a tothom!