Aquesta frase prové dels fets del 15 de febrer de 1714, quan les tropes borbòniques varen delmar la població, van aterrar el campanar i amb ell la campana, car era la campana la que marcava les hores, que donava ànims als defensors i que repicava gràcies a uns vailets que la feien voleiar.

I el Sant Pare li diu que, en penitència, ha de comprar una imatge del Sant Crist al port de Roma, ha de noliejar una xalupa i, amb el Sant Crist comprat, s'ha de fer a la mar i allà on pari, hi basteixi una ermita.