L’escabellat, una mort per un badall

Avui, una història real (sembla), com la vida mateixa. Una de les històries arenyenques que recollí el nostrat Mn. Palomer. A l'Hipòlit Doy, un pescador maridat amb l'Antònia Sofia, algú li burxa l'orella tot dient-li que la seva dona, l'Antònia Sofia, potser s'ho fa amb un altre galifardeu del veïnat.

Reproducció del quadre del pintor Joan Baixas i Carreter, 1891. 

La platja del Portinyol mirant a llevant, presidida per la ermita de Mont Calvari. 

El quadre es troba al saló de plens de l’Ajuntament d’Arenys de Mar. 

Un dia, l'Hipòlit, amb la mosca a l'orella, cansat de sentir aquestes falòrnies, va retornar de pescar a una hora matinera. En arribar al carrer (avui de les Escolàpies, abans Cantalagrella) els troba junts garlant al mig del carrer, i de bursada s'adona que el galifardeu fa una ganyota com si fos de complicitat i l'Antònia Sofia, sense saber massa perquè, li retorna la ganyota. Ai las!, podeu comprovar que l'Hipòlit ja tenia un motiu de la traïdoria de l'esposa (i tot per una ganyota!, entesa per ell, com una amoreta cap al foraster) I el nostrat Hipòlit va tenir la certesa total i absoluta que entre aquells dos vailets hi havia alguna cosa més que una coneixença. I el pobre Hipòlit, engelosit, sense encomanar-se ni a Déu ni al diable, espera el primer aplec i mata la pobra Antònia Sofia.

I vist el desficaci que havia comès, se'n va a Roma a demanar perdó al Sant Pare. I el Sant Pare li diu que, en penitència, ha de comprar una imatge del Sant Crist al port de Roma, ha de noliejar una xalupa i, amb el Sant Crist comprat, s'ha de fer a la mar i allà on pari, hi basteixi una ermita. El bon Hipòlit se'n va al port de Roma, i mentre espera que li preparin el Sant Crist, va a fer un mos a la taverna. Només prendre seient, es troba que el personatge assegut al seu davant fa un badall potent, i ell, òbviament per allò que els badalls s'encomanen, li retorna. És en aquell instant que s'adona que havia occit a la seva dona per un badall... I ja tenim el pobre Hipòlit que amb el petit vaixell es llença a la mar Mediterrània i on voleu que vagi a espetegar?... Doncs a la Vila d'Arenys. Nogensmenys que ens ve a raure a la Caldeta (avui Mont Calvari) i és allí on va construir l'ermita i una caseta per a l'ermità… O sigui per a ell mateix.

I des d'aquell dia, tothom ha conegut el Sant Crist del Mont Calvari com a "l'escabellat" (duia una perruca postissa amb cabells negríssims i d'aquí li ve el nom.) Encara que, si avui el voleu veure, heu d'entrar a l'Església de Santa Maria d'Arenys de Mar pel portal de la Minerva i a mà esquerra el trobareu, però ben clenxinat (li han llevat la perruca).

Apali! Una contalla més. I com que l'Hipòlit venia d'Itàlia, podem dir: "se non è vero, è ben trovato..?".