L’home dels nassos a Arenys de Mar
El dia 31 de desembre de cada any és quan trobem l’home dels nassos a qualque vila. Ja sigui a una plaça, a un carrer, o a un petit racó vilatà... Hi ha algun infant que no l’hagin fet anar a la plaça del poble o vila, per tal de poder veure i trobar-se l’home que te tants nassos com dies te l’any?…
I és clar, com que a l’any li queda un dia, l’home té el nas del dia… o sigui, el de cadascú, o sigui un sol nas… (però els vailets no ho saben això!) Doncs mireu que és cas, l’Amades, en el seu costumari, explica una facècia que feien els nostres avantpassats a la vila d’Arenys de Mar.
Com que el nom ja indica que estem a la voreta de la mar, sembla que aquell dia, la quitxalla havia de tenir el cor net per rebre l’home dels nassos i per netejar-lo, portaven la mainada a trencant d’onades i els feien cridar ben fort els pecats que tenien (Pobrets! i quins pecats voleu que tinguessin?). I un cop dits els pecats en veu alta i clara que els sentís tothom, havien de fer un nus a un cordill (a nus per pecat) i un cop feta la tirallonga de nusos, calia llençar el cordill amb els nusos a la mar… si aquest engolia el cordill i nusos… pecats perdonats, si el retornava a la sorra, pecats vius…
Sembla però que hi havia repesca: si retornava el cordill amb els nusos a la sorra de la platja, el vailet i els seus pares se n’anaven a casa seva i llençaven cordill a la llar de foc… i si el foc el cremava, pecats perdonats… És clar que hem de creure que els pares i mares, bonhomiosos, feien que tots els cordills es cremessin, perquè si no… pobra mainada… amb els pecats vius, tenien tota una vida per davant esperant anar a cremar a les calderes d’en Pere Botero… que per cert, era en Pere Porter i era de Tordera (districte d’Arenys de Mar).
Molt bon any a tothom! I com deia el nostrat poeta: No t’alleris Tianet, a corregir-me, car a Sinera sempre ho pelarem així! I que tots ho revisquem a tenti potenti!
