El primer patró dels enamorats catalans

Un dels dissabtes que anava a explicar històries a Vil·la Betània, on els avis i iaies m’esperen (ara la pandèmia no ho permet) i tenen la paciència d’aguantar-me. 

Un dia de febrer, ja fa uns anys, vaig creure que els podia explicar els miracles de Santa Eulàlia… i potser només quatre vaguetats sobre Sant Valentí, patró dels enamorats. De veres, de veres que no em feia massa illusió. Un Sant que el fan ser tan comercial, doncs només volia explicar quatre llocs comuns i apali, tira que en donen!

Doncs fixeu-vos què vaig trobar al bloc de la Biblioteca de Catalunya! 

I sí! Sant Valentí dels enamorats és nostre, el vàrem tenir al Bages on el cos hi va ser venerat fins al 1835, moment en el qual les restes foren dutes a Navarcles, on encara es conserven. El seu culte, que es celebra al 14 de febrer, es va estendre no només pel Bages, sinó arreu de Catalunya.

I em vaig emocionar quan vaig llegir: Hi ha una llegenda que explica que sant Valentí és patró dels enamorats (catalans) perquè la seva diada coincideix amb el moment de l’any en què les aus comencen a aparellar-se. Leyaltatz vol e bon dreig me comanda, amors me punch e desirs ma flagelha, temps ho requer e raysos m’o cosselhaque’s en chantan vostra lausor expanda en cest gay jorn del proz sant Valenti, que bos spers me dits que no’m retrayade vos amar e servir de cor fi,car ab merce fara garir ma playa. 

Poesia arranjada per Martí de Riquer.

No em direu que no és bonic i romàntic. Llegiu el que ve si us plau!: “Sant Valentí va ser un prevere romà que va morir màrtir a la seva ciutat l’any 281. Hi ha una llegenda que explica que sant Valentí és patró dels enamorats perquè la seva diada coincideix amb el moment de l’any en què les aus comencen a aparellar-se. En tot cas, tenim constància que ja se celebrava, si més no, a partir del segle XV a Anglaterra i a Escòcia, on es feia coincidir amb l’inici de la primavera. També disposem de testimonis que va festejar-se a França, a Suïssa, als Estats Units i a d’altres llocs des de mitjan segle XVIII, malgrat l’oposició dels eclesiàstics, que titllaven aquesta celebració de pagana. 

L’ànim pel lucre l’ha estesa arreu en l’actualitat. A Catalunya el dia dels enamorats se celebra el 23 d’abril, diada de Sant Jordi, tot i que un esment a la festa de Sant Valentí en un poema del Cançoner VegaAguiló del segle XV podria interpretar-se com una referència a la seva condició de patró dels enamorats. En qualsevol cas, aquesta poesia ha permès a Martí de Riquer assegurar que la diada de Sant Valentí no és un invent nord-americà, sinó que podria tractar-se d’una antiga tradició catalana. De fet, una cançó amorosa, atribuïda al poeta Pardo que dedica a una dama anomenada només amb el senhal o pseudònim de Fflums de coffort. El poeta hi afirma que “el temps exigeix” que canti, ja que és “l’alegre dia del noble sant Valentí”, festa en la qual “els ocellets manifesten gran alegria pels prats i pels boscatges pel lleial amor que els donen els joiosos cors, de dos en dos, sense que ni un de sol no se’n retracti”. 

Ens trobem, doncs, possiblement, davant d’una de les més antigues manifestacions de la festa dels enamorats, que va fer famosa Shakespeare amb la cançó del Saint Valentine’s day que canta Ofèlia en el Hamlet. 

He posat la informació d’un article de Tania Alaix i Gimbert a qui li agraeixo la seva exposició!