El príncep i el petit príncep

Ramon Verdaguer ens narra una història sobre política i monarquia
|

Un molt bon amic, en època d’eleccions municipals, em feu un comentari com qui no vol la cosa, per descriure els personatges que lluiten per l’alcaldia d’un poble de les rodalies de Sinera, i m’etziba: 


-“Aquest (i aquí cal posar el nom de l’alcalde veí/na que nomenarem A.) dorm amb el Príncep de Maquiavel sota el coixí. I de l’altre alcalde vei/na (poseu-li Z.) que dorm amb el Petit Príncep de Saint-Exupéry…. I apali: ja l’hem dit grossa!. Uns estereotips per anar marxant… 


Lo princep de maquiavel  b

El petit princep foto editat per Salamandra   bEscolto la presa de possessió de l’alcalde que dorm amb el Petit Príncep sota el coixí:


-Estem preparats per donar al poble el que el poble vol!: Netejarem els carrers, els emblanquinarem, farem allò que el poble vulgui, escoltarem els problemes diaris dels vilatans, els servirem… 


Voleu dir que calien tantes lluites municipals per acabar llegint malament el Petit Príncep i només dedicar-se a deixar polit el planeta… I voleu dir que val la pena tants anys per no haver ni entrellucat el Príncep ofert als Mèdici per Maquiavel, primer estudi polític del poder entès de forma moderna… 


Si manés (que no mano gens!), suggeriria vehementment a tots els qui vulguin traginar la cosa pública, a llegir els dos llibres i en acabar, que algú els expliqui que el Petit Príncep és el gran llibre per netejar el cor dels humans i nodrir-los de sensibilitat i bellesa ... i que El Príncep (de Maquiavel) són les beceroles per entendre l’art de la política, l’art del bon govern… 


Ah! i cap dels dos s’ha de llegir al peu de lletra: S’han de llegir com tots els llibres: amb el seny que calgui per tal que totes les lectures ens vagin confegint un cos per a poder opinar i actuar en propietat. 


I que mai dels mais, tornem a viure dels tòpics… Potser així ens va … I jo no vull cap alcalde que hagi pujat al càrrec per netejar carrers. La neteja dels carrers, ultra que s’ha de maldar perquè els vilatans i vilatanes els mantinguem nets, l’ha de dirigir un bon cap d’àrea i l’ha d’executar la brigada… És clar que si no hem preparat ni les àrees, ni les brigades, llavors sí… llavors algú ha d’estar quatre anys ocupant la cadira i netejant carrers… 


I us puc ben assegurar que conec alcaldes i alcaldesses brillants, amb seny, amb visió de futur, amb visions engrescadores que entrelluquen el passat i obiren un món millor pels seus convilatans. Aquests han llegit tots dos llibres i també Espriu, ja sabeu… 


Si et criden a guiar 

un breu moment

del millenari pas

de les generacions,

aparta l’or,

la son i el nom... 

(La pell de brau. Vers XXIV. Salvador Espriu). 


I que Nostramo ens faci bons.