Arribar tard a la lluna de València no és el mateix que fer tard

Avui, si us sembla, us explico el significat d’estar a “la lluna de València”. És prou conegut que la frase en qüestió: estar a la lluna de València, es predica d’aquell qui està absent, que està badant, que no sembla estar per la feina que li toca fer en el moment i està pensant en les musaranyes, o també d’aquell que se li han vist frustrades les esperances. 

Però en realitat és una expressió ben concreta, ben curiosa: En temps en que València tenia les muralles en ple rendiment, les muralles, durant el dia tenien les portes obertes i quan es ponia el sol, les tancaven perquè no entressin estranys (o enemics) . L’última porta a tancar era la porta de Serrans. 

I quan venia a entrada de fosc i el sol s’ajocava, procedien a tancar les portes de les muralles, fins a tancar la darrera que, com hem dit, era la de Serrans. I fins el tancament feien soroll, no hem escatit si amb campanes o esquellots. 

Qui no arribava abans d’aquesta hora perquè estava badant, perquè se li havia girat feina a l’horta, perquè s’havia estat massa temps per emperifollar-se per agradar al promès/a, i quan eren dos, potser tenien altra feina que avui no la descriurem, oi? 0 senzillament que se li havia fet tard, trobava les portes de Serrans tancades i llavors: és clar, es quedava al portal, o sigui al ras, o sigui al dessota de la Lluna. I d’aquí l’expressió “Estar a la lluna de València”: Per tanoca, per no haver arribat a temps…. per haver badat…. apa! tancat al defora i a dormir al dessota de la Lluna! I possiblement entomar altres mals pitjors… 

I d’aquí els valencians, que filen molt prim, et diuen: Una cosa és arribar tard i l’altra és fer tard. Oh! I tant que son diferents: Si hom arriba tard, pot trobar el menjar fred, i la gent ja no estar al voltant de la taula, però has arribat, i per tant, pots rescalfar el menjar i encara menjaràs. 

Però si fas tard, llavors ja no pots ni fer el menjar, ni fer obrir la porta ni res: Has fet tard! Oi que el llenguatge fila molt prim! Doncs apali, ja en sabem una altra!