Parlem de la "nova" Pesta

​Carta del lector Pau Arjona
|

Estic veient molta confusió al poble pel nou format de La Pesta que s’estrenarà aquest any; que si s’ha de pagar entrada, que si ja no és del poble,… Sense voler entrar en el QUE (bàsicament perque no tinc ni idea del que faran) vull remarcar el COM i el QUI.


Primer hem d’entendre que el format actual de la Pesta, fet per voluntaris del poble en el seu temps lliure, és organitzativament inviable. La quantitat ingent d’hores de preparació que necessita un espectacle on hi participen més de 200 persones dividit en 8 escenes, passacarrers i la gran escena final és massa. Intentar pujar el llistó any rere any és insostenible i ho sé amb coneixament de causa doncs és el mateix que ens passa amb La Nocturna.


Aaas


Combinant ambdues coses (cada cop més organització i intentar ser més espectaculars) ha fet que La Pesta es centri més en l’escena final que en la decoració, que al cap i a la fi és el que recreava l’ambient del s.XVI que, per mi, era el que més m’agradava. L’atmòsfera que es creava quan entraves a la “zona de pesta” era increïble, però ara amb una actuació a cada punta del poble és impossible ambientar res bé. A banda els problemes de seguretat que genera tenir tot el poble paralitzat per una gernació de gent. Per sort no hem hagut de lamentar mai res a banda d’algun cop de calor a la primera edició, però no es pot seguir temptant la sort. Per tant el canvi de format és necessari.


Deixant això clar anem a parlar del nou format, el COM. Pel que he entés es tractarà més d’una obra de teatre amb audiovisuals que el teatre de carrer que hem tingut fins ara. Un format que permet garantir la seguretat dels assistents i centrar-se completament a crear un espectacle de duració curta que serveixi pel que va ser creada La Pesta: entendre perquè a Arenys celebrem Sant Roc.


I per acabar parlem del QUI. Qui s’ha posat al capdavant de La Pesta és la mateixa gent que la va crear, la mateixa gent que ha impulsat el Patronat de Sant Roc que ara bat rècords d’inscrits any rere any, la mateixa que ha aconseguit que la nostra festa petita assoleixi el distintiu més alt de la Generalitat, al nivell de la Patum i les Santes. Jo faig confiança en aquesta gent perquè la seva trajectòria demostra que van tenir la visió, l’empenta, la valentia i les ganes de millorar les coses. És fàcil fer crítica però penso que si a la primera Pesta tots hi vam acudir en massa sense saber que ens hi trobariem (i va ser un èxit) ho hauriem de fer també aquesta vegada. Un cop vist, critiquem el que s’hagi de criticar i tornem a canviar el que s’hagi de canviar doncs el més important de les tradicions és que siguin vives i siguin del poble pel poble.


Pau Arjona Reverter