Polítics i funcionaris: Perdoneu!

|



Un apunt. Fa anys que em moc dins el món del dret i a l’ensems també, assessorant Ajuntaments. Feina agraïda. Pots ajudar, des de segona (o tercera) fila, a fer realitat projectes, a fer realitat coses que, de bell antuvi, potser semblen impossibles. Els treballadors (no en vull dir funcionaris, paraula maldestre i bescantada) som els que hem d’ajudar a allò que decideixin els representants de la vila, i que així ho han volgut els electors. Tanmateix però per mor de les maltempsades de la corrupció, alguns servidors amb responsabilitat, no miren només la possibilitat de fer la feina que se’ls encarrega, i maldament de cop diuen (sense estudiar-ho ni poc ni gens) això no es pot fer.... i “bona nit i tapat!”. 


I fa ja un temps que, parlant amb un regidor d’una vila pariona a la nostra vila, em deia que estava molt content, car a l’equip de govern hi havia (posem) 10 regidors, dels 11 que podien tenir. Només un a l’oposició i em deia: 


-Me’l treballo perquè entri al govern … 


Aniríem millor. Em deia. 


I jo, sorneguer de mena, li feia. -Si tots maneu, qui defensarà els dissidents, els que no combreguin amb les vostres rodes de molí, els que se sentin desprotegits, els que se sentin poc escoltats, els que tinguin una altra visió de la Vila, de la feina, del futur? 


-Qui els defensarà, deia jo, intentant raonar. 


I llavors, em deia, que jo era un destructiu. Tothom ha d’anar a l’ajuntament per treballar. 


I sí, li deia. A treballar: pensant, examinant projectes, duent-los a la pràctica per a un futur proper o llunyà, però dissenyar una vila i preveure les mancances que hi ha o vindran… però la gestió del dia a dia ja la porten els funcionaris… (sempre que ho treballin bé....) 


Nicolas Maquiavel AAAA


Els governants estan per projectar, moderar, engrescar i escoltar, i a l’ensems també mirar que els funcionaris funcionin bé. I en aquesta tessitura, és imprescindible l’oposició que ho mira des d’una altra perspectiva. 


I un cop escoltat, passar les qüestions tècniques als polítics per tal que puguin mirar-ho amb calma, mirar-ho si és viable, si pot servir pel present, i quina aportació farà al futur. Una vila, un poble, una comunitat és un ens que viu, respira, treballa, i esguarda el present, però sobretot el futur. 


Penseu que és imprescindible l’oposició. I no oblideu que el futur comença avui. 


Ah! Me n’oblidava: I els servidors polítics tant de dretes com d’esquerres han d’haver llegit i estudiat, com a mínim, dos llibres imprescindibles: “El Príncep” de Maquiavel i “El Petit Princep” de Saint Exupéry. Tot i així , dubto que els funcionaris i els polítics hagin llegit profundament els dos llibres. “Cosas veredes ...Sancho!”