La reina de les encantàries
El gorg negre de Gualba d’on pervenen totes les encantàries. Us fa que avui us n’expliqui una d’encantàries. Altrament, goges, nimfes, nàiades o sigui totes les bruixes bones. Temps era temps que un traginer fou encarregat de fer un viatge pel qual havia de matinar molt. Tant havia de matinar que va sortir de casa a les hores petites, talment quan en el campanar de Sant Segimon encara no havien fet les dues batallades de l’hora matinera.
El gorg negre de Gualba.
Enganxa el matxo i trisco-trisco se’n va rostos avall i en arribar al prat del faig gros escolta unes músiques de flabiols i tamborins i, ell que queda amagat darrere el carro i veu un esplet de donzelles de les més boniques que no havia vist mai. I quan ja semblava que amainava la música un esclat de llum surt del gorg i amb ella apareix la bellesa més llustrosa que havia vist el pobre traginer i sense pensar-s’ho massa va cap a ell i el convida a ballar. I ja teniu el traginer transportat a un altre món. El món de la bellesa, de la joia, de la infinita virtut de l’amor.
En acabar-se el ball, l’encantària s’adreça al traginer i li fa:
— Ai las!, que no tornarem a ballar mai més. Però sàpigues que has ballat amb la Reina de les Encantàries!
I des d’aquell dia el traginer es va fer una capseta que nomenà la capseta dels somnis i dels records i al llarg de la seva vida la va anar omplint per gaudir dels moments més plaents que havia viscut i, el més important va ser la nit dansant amb la Reina de les encantàries. ! I si tots ens fabriquéssim una capseta de somnis i records? Hi camparia la felicitat.
