El centre del món

Us fa que avui n'apliquem una contalla de l'antigor… De quan el món no era encara món, sinó una foscor infinita, una buidor aclaparadora, un res de no res. Però és clar, el Creador fa que no li abelleix tenir un espai tan gris, tan amorf, tan exponencialment buit. I quina en fa: llença un element amorf a l'espai i aquella massa amorfa no té ni gràcia ni contingut. I és llavors que el creador, tira d'imaginació, treu un compàs, el posa on ell creu que ha de ser el centre del món, belluga el compàs i li queda una terra rodona. Però plana. Bé, podríem dir, com una pizza.

El monument a Juncosa.

Amb el temps es fa esfèrica, però al principi del principi era rodona i plana, què voleu! I així es queda, fins que els “moros” envaeixen la península només perquè ells saben que el centre del món és a la nostra terra i concretament a Juncosa. I acudeixen només per a trobar aquest punt geogràfic, on pensen fundar una gran mesquita amb una campana d'or. Però els fets s'emboliquen, han d'amagar la campana i han de sortir cames ajudeu-me. I avui, si aneu a Juncosa trobareu el monument on hi havia el centre del món. I la llegenda diu que al dessota hi ha la campana. Però la gent de Juncosa, assenyada, no han gosat remoure ni un gram de terra, no fora cas que anant a buscar un tresor es quedin sense poble.