Argemir de Penyacans

Gualba és l’indret del Montseny on hi ha més llegendes del nostre particular Sinaí! Temps era temps que l’Argemir, promès que estava amb l’Eulàlia, pujava cap al gorg negre i feia volar la imaginació pel dia que es podria casar amb la seva estimada… I passava el temps i ell que puja que puja al Gorg. I una vesprada li varen venir ganes de llançar-se al Gorg per assaborir la frescor de l’aigua… I així va ser com un cop dins l’aigua va constatar que un embat de la torrentada se li endugué l’anell de promès del seu dit…

Les dues creus del Gorg negre de Gualba. 

Quin neguit… L’Eulàlia l’escridassaria… I no tingué temps l’Eulàlia de poder-lo escridassar… L’Argemir va caure en les  mans del rei moresc i se’l van endur a Mallorca… I fou allà, en un trasllat de presoners, que en beure aigua d’una font, va notar que una pedra li havia entrat a la boca… Va notar que no, que no era una pedra, que era l’anell, el seu anell que va perdre al Gorg Negre… I vingueren força sequeres de les fonts de Mallorca. I ell que va davant del capitost moresc i li planteja que si el deixa anar al seu poble (o sigui, Gualba) podria retornar l’aigua a l’Illa.

I així fou com l’Argemir, que havia descobert que l'Illa de Mallorca no tenia aigua per-què el Gorg de Gualba estava obturat pel brancam de l’aulet proper. I ell que es llença al Gorg, el desobturà i Mallorca va tenir aigua a l’instant… I així fou com l’Argemir va ser alliberat pel Rei moro i es pogué casar amb l’Eulàlia…