El pregó de Sant Roc 2013
Vilatans i vilatanes, del veïnat de mar d’Arenys. Comparets, confrares, macips, terrassans, captadores. I també els que heu vingut del veïnat d’Amunt, i els Calderins i els Canetencs i els que us heu apropat des de Lavinia, d’Alfaranja, de Sepharad i fins i tot els de Kolinosia, que si veniu per bé podeu passar, però si veniu per mal, no passeu del portal. Sigueu tots benvinguts a redós d’aquesta església-catedral de Santa Maria d’Arenys.
Sabeu que a les calendes de l’any del Senyor de 1607 i per mor d’una pesta mortífera que delmava els vilatans d’aquest veïnat de mar, el poble, en congregació, es va arraulir al temple i tot adreçant una oració a Nostramo, van prometre que, el sant del dia en què no hi hagués cap mort per causa de la pesta, el tindríem per patró petit i faríem el vot de vila i l’honoraríem pels segles dels segles.
I aquell dia fou el 16 d’agost, festa de Sant Roc, el Sant acompanyat del gos, fill de Montpeller i veí del nostre rei en Jaume. I des d’aquella diada reculada en el temps, any rere any, els macips, comparets i captadores, han sortit al carrer en regraciament a Sant Roc per haver-nos deslliurat de la pesta, i els picarols han escampat, des de llavors, la bona nova i les almorratxes guarnides amb alfàbrega han escampat l’aigua d’olor per les placetes i carrers de la Vila, al crit de Sant Roc, Sant Roc, Sant Roc!!!
I de llavors ençà, donem les gràcies al nostre Sant pel favor fet a la vila, i avui, amatents com estem als nous temps, tornarem a gaudir del dring dels picarols i l’aigua enllustrada d’olor, i renovant el vot de vila, els macips i macipes rondaran pels carrers d’aquest veïnat de Mar d’Arenys, i amb l’ànima adreçada al Sant, demanem que amb la seva intercessió ens ajudi, tanmateix, a vèncer la pesta d’avui les necessitats, la por, la covardia, i a voltes l’angoixa i la pobresa que tenalla molts vilatans i fem que el nostre Sant ens recordi, ara i sempre, que el desvalgut i el qui sofreix per sempre són els nostres únics senyors.
I posats a demanar que ens recordi sempre de dir ben alt: Escolta, Sepharad: els homes no poden ser si no són lliures. I ara cridem junts: Complirem tots la promesa, vós porteu-nos cap al cel. Sant Roc, Sant Roc, Sant Roc.
