Destil·leries Mollfulleda (primera part)
És agosarat voler escriure sobre un dels emblemes de la nostra vila. Doblement, perquè, a més d’haver traspassat fronteres, ja s’ha escrit tot el que se’n podia escriure al llibre de Joan Celdran Danés: “Gran Licor Calisay. Memòria del bon gust. (1895 – 1995)” Amb el seu permís, n’extrauré les dades històriques, encara que l’essència d’aquestes línies pretén donar una visió més personal. Malgrat que Calisay està indiscutiblement lligat a Arenys de Mar, els seus orígens són a Malgrat de Mar, on tres emprenedors (Pau Rimbau, Lluís Canony i Manuel Martí) funden, l’any 1895, la Destilería Modelo, i com a producte estrella desenvolupen el licor Calisay, fet a base d’herbes aromàtiques i remeieres.
Per raons que desconeixem, l’any 1896 els tres socis donen de baixa la societat i en funden una altra, que es dirà Rimbau i Martí, on un d’ells se’n desvincula. Però no acaba de rutllar. El 24 d’abril de 1897, Magí Mollfulleda i Jas, originari d’Arbúcies, troba una oportunitat de negoci i els hi compra la societat, incloent-hi tots els béns materials i intel·lectuals (les fórmules, per exemple). Mollfulleda va pagar per tot ple-gat, la xifra de tres mil cent pes-setes (uns 18 euros).
Tanmateix, Manuel Martí, un dels propietaris fundadors, penedit de la transacció, comença a fer de les seves amb els productes dels quals coneixia fil per randa les seves fórmules. Es posa a produir canviant el nom, al succedani del Calisay, que rebateja, sense gran esforç imaginatiu, com a “Exquisito Licor Martí a base de Quina Calisaya”, el qual al final tothom va conèixer com a Calisaya. El 1901, legitima el seu producte simulant un contracte de compravenda de la marca a favor del seu fill Eusebi Martí. Mollfulleda se n’assabenta i el denuncia, cosa que va acabar amb un judici el 1904 que va guanyar sense esforç.
Així i tot, la família Martí no es donà per vençuda i féu els últims intents d’aconseguir fer-se seva la marca i el producte. Denuncien Mollfulleda per injúries; també sense èxit. Manuel Martí mor l'any 1905. Reprenc el meu relat l'any 1974, època en què els gustos del consumidor van anar canviant, decantant-se per begudes més aspres, com el whisky, el rom o la ginebra, i deixant més de banda la dolçor dels licors. Va ser aleshores que el tap de suro es va canviar pel metàl·lic. El lacre, posat manualment fins llavors, va passar a ser de plàs-tic, i la fórmula es va alterar sensiblement, tot per fer el producte més competitiu i assequible. Això fa que encara puguin aixe-car el cap i avançar fins al 1981, quan la societat Destil·leries Mollfulleda S.A. ja passa a for-mar part del hòlding RUMASA, cedint-los la major part de les seves accions.
El 1983 surten a la llum diverses irregularitats del hòlding, tenint com a conseqüència que el govern espanyol decreti la seva expropiació forçosa. El Calisay és posat a subhasta i s’adjudica al grup de cellers Pedro Rovira per una xifra pro-pera als cent milions de pessetes (uns cinc-cents trenta-sis mil euros d’avui), fins aleshores sota la direcció dels germans Enric i Joaquim Mollfulleda. Veient que he fet curt, potser que fem una segona part d’aquesta història tan arenyenca.
