Destil·leries Mollfulleda (segona part)
Amb aquest segon episodi sobre Destil·leries Mollfulleda, pretenc mostrar la projecció que ha tingut el licor Calisay al teixit i a l’ADN dels arenyencs. Qui escriu aquestes línies, en qualitat de foraster, va ser ràpidament instruït en les benaurances del licor, i sense un adoctrinament específic, va prendre consciència de la seva importància en la cultura de la vila. I s’hi va afegir sense ser convidat.
L’arenyenc que se’n preui, quan traspassa les fronteres d’Arenys adopta el rol de cercador d'ampolles de Calisay amb l’etiqueta de les Destil·leries Mollfulleda, com si es tractés del sant Greal. Si no posa Destil·leries Mollfulleda no és un Calisay autèntic. Perquè ja és hora que es digui, que la fórmula original del Calisay no es va transmetre amb el canvi de nom a l'etiqueta, i ha quedat i es manté com a secret infranquejable en algun racó. Alguns ingredients, manera de destil·lar, etc., es van quedar al cap, o a la llibreta de notes d’algú que es van traspassant silenciosament a qui ho mereixi, perquè algun dia es faci ressusciti en algun alambí.
Avui dia, a webs i aplicacions de segona mà, es poden trobar ampolles de Calisay Mollfulleda amb preus dels caldos més prestigiosos. I qui més qui menys te a casa el seu reducte de Calisay per servir només en ocasions molt especials. Hi ha qui el té per especular a petita escala, i treure’n uns calerons. I encara se’n troben d’ampolles, als llocs més inhòspits i insospitats, com si s’haguessin reproduït d’amagatotis al magatzem d’alguna botiga de poble o d’algun bar de les Terres de l'Ebre.
No voldria deixar de parlar (al capítol anterior no m’hi va caber) del Gran Licor Arenys, creació d’Agustí Vives, antic treballador de les Destil·leries Mollfulleda, i que diuen que es va “inspirar” en el Calisay, per la seva creació. Al llibre de Joan Celdran “Gran Licor Calisay. Memòria del bon gust (1895 – 1995)” se’n parla de la figura de l’Agustí i del negoci de licors que va emprendre al carrer del Professor Castelló.
Ara, l’antiga fàbrica pertany a l’ajuntament, i per tant al poble. Allà tenim dependències municipals i llocs per exposicions, espectacles i per àpats de societat. Per tot un seguit d’escales, racons i passadissos, arribar a qualsevol indret es converteix en una petita aventura. Allà es conserven els alambins, portes, escales, que han mantingut els seus dissenys originals. Ràdio Arenys (l’emissora municipal), l'Escola Municipal de Música Carles G. Vidiella, la regidoria de Cultura, la de Joventut i Infància, de Participació Ciutadana, de Drets Civils, la d'Igualtat, de la Gent Gran, l'Oficina de la Defensora de la Ciutadania, l'Espai Jove, l'Esplai de la Gent Gran, l'Espai d'Entitats, i l’Arenyot. Totes aquestes dependències són a l’edifici Calisay, i ens hi agrada anar. I a l’Arenyot li agrada veure’ns-hi.
Voleu dir que no ha quedat tot impregnat encara de la subtil olor dels seus destil·lats? No hi sentiu encara la seva olor quan entreu? Si està tot en silenci, no sentiu la fressa de la fàbrica, amb treballadores i treballadors atrafegats amunt i avall amb sacs i caixes, i la mainada tafanejant pels vitralls tota aquesta activitat febril. Avui potser seria un bon dia d’acabar el dinar amb el tast d’un didal del nostre elixir, Calisay, i recordar-lo amb melangia.
