L’Arxiu Històric Fidel Fita, 90 anys
El recordat Josep Montmany i Vidal deia sovint que hom no comença a fer-se gran fins després d’haver fet 85 anys. I vet aquí que ja en tenim 90! Bé, en realitat, noranta-un d’ençà que en l’avinentesa d’unes eleccions municipals, les de 1934, Josep M. Pons i Guri va posar condicions per anar a la candidatura de la Lliga: endreçar la documentació que l’Ajuntament tenia amuntegada a les golfes i endegar un servei d’arxiu. El servei es va inaugurar el 10 de juliol de 1935.
Al llarg d’aquests noranta anys el concepte d’arxiu, l’objecte de la seva atenció, no només ha evolucionat sinó que s’ha transformat. De fixar-nos en la preservació del patrimoni documental antic a esdevenir un servei públic clau en la transparència de la gestió administrativa, garant del dret de la ciutadania a l’accés a la documentació pública i a la informació. De conservar suports orgànics, dit genèricament, a fer-ho de suports electrònics; de gestionar documents a gestionar dades; d’adreçar-se a historiadors a fer-ho al conjunt de la ciutadania i situar-se en la base de la confiança amb les institucions i fer-se imprescindible per a fer front als reptes de la irrupció de la tecnologia digital en la gestió de l’Administració pública.
La celebració de l’aniversari no ha de servir per a recordar el passat sinó per a reconèixer el present i acarar el futur. Popularment, les necessitats del servei semblen limitar-se a disposar d’un equipament nou. És obvi que és imprescindible, perquè en l’actual les limitacions d’espai i les condicions ambientals no permeten el tractament i la preservació de la documentació en condicions òpti-mes. A més, les anàlisis d’equipaments que en diverses ocasions ha realitzat la Diputació de Barcelona conclouen i coincideixen en la necessitat d’un trasllat.
Però no n’hi ha pas prou. L’Arxiu Històric Fidel Fita, municipal d’Arenys de Mar, forma part del Sistema d’Arxius de Catalunya, del conjunt d’òrgans de l’Administració i d’arxius que garanteixen la gestió, la conservació, la protecció i la difusió correctes de la documentació del país, alhora que el seu accés. I per a pertànyer i mantenir-se en el Sistema cal complir amb una sèrie de requisits en relació amb la gestió de la documentació, les instal·lacions i l’equipament, les condicions ambientals i el seu control, la seguretat, el funcionament intern i dins de l’organització, disposar de personal tècnicament qualificat i en nombre suficient, i garantir l’accés als fons documentals. Aquesta és la direcció cap a on s’han de fer les passes i fer-ho amb fermesa i sense dilació. Només d’aquesta manera els arxius garanteixen que els documents protegeixin els drets de la ciutadania i els seus valors en una societat democràtica.
I un nou al·licient. Els darrers dies d’octubre d’enguany s’ha celebrat a Barcelona el Congrés Internacional d’Arxius amb el lema “Coneixent passats, creant futurs”; donar forma al futur aprenent del passat. Les oportunitats i els desafiaments que la tecnologia, en la seva constant evolució, ens posa al davant amb l’aplicació de l’anomenada intel·ligència artificial generativa als arxius: en la formació dels professionals arxivers, en els processos arxivístics i en la gestió documental, en la reconstrucció d’arxius, en la desclassificació de documents, en el reconeixement de textos manuscrits i transcripcions automàtiques..., bé que amb migrades referències als recursos i als costos, i mancant el debat de la seva sostenibilitat. Sense amagar les pretensions i els objectius de la professió per a donar un servei públic eficient, el xoc amb la realitat en les administracions públiques, que massa sovint confonen els papers que corresponen als professionals de la documentació, i els desequilibris existents entre institucions.
L’AHFF conserva i gestiona 10 segles de documentació, no només municipal sinó que abasta el conjunt de la comarca natural que tant havia defensat Josep M. Pons i Guri, la Marina de la Selva, i d’antics territoris del vescomtat de Cabrera. Una diversitat de fons documentals amb un valor patrimonial de primer nivell que situen l’Arxiu Municipal entre els més coneguts i consul-tats de Catalunya per a una població del nostre rang. Tots som responsables del seu futur.
