Dolors Sistané, vídua Montell
A casa seva, m’ha rebut la Dolors Montell, per explicar-me la trajectòria de la botiga que va regentar la seva mare, durant gairebé trenta anys. Tot seguit intento donar forma al batibull d’informació i vivències que la Dolors m’ha relatat. Dona emprenedora, la Dolors Sistané, set anys després de quedar vídua, va obrir la botiga de la qual us parlaré, vora l’any 1957. Com que no era al bell mig de la riera, és possible que alguns i algunes de vosaltres no la recordeu. Doncs era al número 14 del carrer d’Andreu Guri, i allà s’hi venia roba tant per dona com per home.També hi tenien colònies, de les que es venien a granel, d’alta qualitat i de més senzilles també, roba per la llar i, també, algun article de decoració.
La botiga situada al carrer dʼAndreu Guri núm. 14.
Una atenció especial envers l’embranzida del biquini i de ser de les primeres botigues del poble que els va posar a la venda. També dels pantalons per dona, que en aquella època no estaven encara prou acceptats per la societat, encara víctima de l’arrelat obscurantisme de l’època. I que algunes noietes feien mans i mànigues per tenir-ne uns, pagats de mica en mica amb els calerons que anaven esgarrapant de les seves assignacions paternals.
La Dolors, la fundadora de la botiga, va quedar vídua massa aviat, i va haver de tirar endavant les canalles, tant la pròpia, la Dolors, com les del seu difunt marit, que també havia enviudat. Va haver de tirar endavant fos com fos i ho va fer treballant, com no sabia d’una altra manera, com tantes altres dones emprenedores del nostre país de l’època, que aleshores passaven desapercebudes. De ben joveneta, la Dolors filla, també s’hi va posar en el negoci, amb l’ajut de la Pilar, l’Assumpció i la Rosa, que venien a donar un cop de mà en èpoques altes, com Nadal, noves temporades o èpoques de rebaixes.
Quan va iniciar-se l’auge dels grans comerços i marques, botigues petitones com les de la Dolors, van anar a menys. Aleshores, la Dolors Montell, la meva interlocutora, es va haver de reinventar, que diem ara, i va encetar la seva aventura madrilenya, aconseguint treballar d’esteticista a un dels centres d’estètica més prestigiosos de la vila i cort: Doña Manuela, o hi anaven actrius del nivell de Concha Velasco i Verònica Forqué, de les quals va arribar a ser esteticista i també confident. Va saber tirar endavant i aconseguir, com la mare, ser una dona independent i autosuficient. També va voltar-la, també, però això ara no ve al cas.
Aquestes línies volen rendir un merescut homenatge, en nom de la seva filla, a la Dolors Sistané fundadora del negoci, i a les tres dependentes que ja he anomenat: la Maria Pilar Roca, la Maria Assumpció Pons i la Rosa Maria Pasqual. Negoci que vora trenta anys després de la seva obertura, va haver de tancar, deixant el record del seu bon gust i de les flaires embriagadores que perfumaven la botiga “Dolors Sistané, vídua Montell”.
