Zenon Tomàs: “Arenys de Mar creix massa i perd l’esperit de poble”

Zenon Tomàs farà 80 anys aquest any (16 de novembre) i porta la meitat de la seva vida vinculat a la Penya Apa Anem-hi. Per votació popular ha estat escollit Arenyenc de l’Any 2023 com a cara visible de l’entitat d’atletisme que ha complert 40 dècades.

Zenon Tomàs ha estat elegit Arenyenc de l'Any 2023. Foto: Xavi Salbanyà. 

Com valora el fet d’haver estat triat Arenyenc de l’Any?

Que la gent del teu poble et voti té un doble significat. Per un cantó valoren la meva trajectòria personal i per la feina del Penya Apa Anem-hi que ha estat molt integrada a la vila. És un orgull per mi i per a tots els membres de la penya. 

Què ha estat la Penya Apa Anem-hi per a la teva vida? 

Mitja vida! Hem passat moments molt bons i d’altres tristos pels amics que s’han quedat pel camí. La majoria de gent que va començar encara continuem tot i que abans corríem i ara trotem o caminem. I estem contents de veure que tres generacions de nens i nenes d’Arenys han passat per nosaltres i han donat molt de fruit. Hem acumulat campions, medallistes i fins a l’explosió de la Marta Mitjans. Però darrere d’ella pugen nens i nenes de molta categoria. Aquest treball ha estat el que més m’ha satisfet.

Continua vigent l’esperit fundacional de la Penya?

Sí. És el mateix. La prova és que quan demanes ajut per fer la Marxa o qualsevol cosa, tothom hi és. La gent manté l’esperit de col·laboració que va impulsar la Penya.

Ara hi ha una crisi del voluntariat. Vosaltres que sou vocacionals, ho noteu?

Les coses han canviat. Precisament a la darrera assemblea de la Penya vam parlar d’això. Tothom que hi havia era gent d’edat i vam parlar de com rejovenir-nos. Necessitem gent que ens vingui a substituir perquè si no, malament rai. En pocs anys no podrem fer la mateixa feina. I estem notant que això s’acaba. De moment anem aguantant perquè els d’abans hi són i amb ajut puntual dels més joves. Però és difícil que la gent es comprometi a una constància de col·laboració.

Què ha aportat la Penya a Arenys?

Col·laboració i sempre anar un pas per endavant. Per exemple, vam ser els primers de baixar la Flama del Canigó o vam ser dels primers a involucrar-nos a la cavalcada de reis. Després ho van seguir altres. La Penya es va fundar per tres motius: sortir a córrer tots junts, per ensenyar l’atletisme als nens i nenes d’Arenys i per col·laborar amb les entitats del poble. I això encara continua. 

I encara dona fruits aquesta evangelització de l’atletisme a les escoles?

I tant. Aquest any comencem la 13a edició de portar l’atletisme a les escoles. I això dona fruits. La Marta Mitjans, per exemple, va sortir de l’escola Sinera.

La Marta Mitjans és la joia de la corona dels 40 anys de la Penya?

De moment, sí. Per títols aconseguits. Tot i que hi ha hagut d’altres molt bons.

Zenon Tomàs amb la torxa olímpica a les pistes d'atletisme, per a la portada de l'Agenda. Foto: Xavi Salbanyà. 

I tenint a aquestes figures emergents, fa més ràbia no disposar d’instal·lacions adients?

Quan arribem a aquests nivells, han d’entrenar en condicions. I aquí no les tenen. Això sap greu perquè han d’anar a Mataró o Calella.

Fa molts anys que reivindica això. Fins i tot va ser regidor d’Esports. Creu que ara està més a prop que mai?

Hem estat dos cops molt a prop. Quan vaig ser regidor, vam fer les pistes actuals perquè els entrenaments a la primera platja era inviable perquè corríem el risc que els cotxes ens atropellessin. Vam parlar amb Arenys de Munt per fer unes pistes mancomunades a can Zariquey. Però va canviar el govern i no es va fer. El millor és fer una instal·lació mancomunada.

Creu que veurà el projecte que té ara l’Ajuntament entre mans?

Ho tinc clar. O ho fem aquesta legislatura o no ho veurem. 

L’atletisme és la ventafocs de l’esport?

Sí. Això passa arreu. A Calella van lluitar per tenir una pista reglamentària de 400 metres i quan l’han tingut, li han posat un camp de futbol al mig i s’ha acabat l’atletisme. Els nens i nenes fan l’esport que veuen a la televisió. Però hi ha molts nens i nenes que prefereixen l’esport individual. Aquí tenim una oportunitat.

Què li agrada menys d’Arenys de Mar?

No m’agrada que Arenys creixi tant. Aviat estarem a 20.000 habitants i l’esperit de poble es va perdent. Ja hi ha molta gent que no coneixes i això sap greu. 

I el que més li agrada?

El sentiment de pertinença d’Arenys. Jo vaig néixer a Arenys. Visc a la casa de la família que data de 1846. Aquestes arrels et fa sentir que ets d’aquí.