Foto Codoñés
Tot entrant, a mà esquerra, el taulell amb el senyor Codoñés al darrere, amb l'eterna cigarreta a la boca, traient un fum que màgicament l'envoltava i voleiava, omplint la botiga d'aquella olor característica que li donava identitat. Més enrere, prestatges plens de capsetes de rodets, de diferents colors i marques, de dotze, vint-i-quatre i trenta-sis. També les caixes amb els encàrrecs de revelatge, àlbums, marcs, accessoris diversos, màquines de retratar més o menys sofisticades, per seduir el gust i la butxaca del fotògraf amateur.
El desaparegut videoclub situat a la Riera del Bisbe Pol, 85.
En Jaume Codoñés va començar el negoci a divuit anys, després que, amb 55, morís el seu pare, també fotògraf, dedicat a les fotos de carnet, de persones i esdeveniments, quan encara tenien l'estudi al carrer d'Avall. Cap als anys seixanta ja va obrir la botiga de la Riera del Bisbe Pol, 85. Però en Jaume, que era persona inquieta i emprenedora, juntament amb en Josep M. Vallbona van obrir una discoteca que es deia Jack and Johnny, just davant d'on ara hi ha el Johnny's. El projecte va durar poc temps, i en Vallbona va obrir, ara si, el Johnny's, oferint-li de continuar junts. Però ell tenia altres projectes. Aficionat al dibuix i la il·lustració, però, li va dissenyar el logo del buda del Johnny's. Oi que no ho sabíeu?
Cap al 1970 va obrir les 13 taules. Per la sobrecàrrega de feina, al cap de dos anys li va traspassar a la dona d'en Vallbona. Tota aquella decoració interior la va dissenyar ell i es va mantenir amb els anys. En Jaume, era molt aficionat al cinema. Ja va començar amb les pel·lícules de 6 mm, ajudant també a gent d'Arenys que també es va aficionar. Filmava curts, i fins i tot va guanyar algun concurs. Entre els anys 70 i 80 s'hi va pujar al carro del Súper-8, un format de pel·lícula més assequible al ciutadà corrent. Venia i llogava projectors i pel·lícules.
Arran d'aquesta afició, quan va aparèixer el vídeo, va ser dels primers a tocar aquesta branca de negoci. Es va reinventar i amb l'ajut dels seus fills, van obrir un establiment de lloguer més amunt de la riera. Ell va continuar amb la fotografia, però, combinant-ho també amb el seu particular videoclub a la seva botiga. Van ser anys explosius aquests del vídeo. Com que aleshores només hi havia quatre canals a la tele, la gent va trobar-hi una alternativa i es va aficionar a llogar pel·lícules. També van viure el declivi d'aquesta.
Com a persona emprenedora que era, mirava al futur, i quan van arribar els primers ordinadors, també es va introduir a la fotografia digital. El 2001 que va tancar la botiga. Anys després de tancar, me la vaig sentir com aquell membre mutilat, que encara sembla que el tinguis, i no n'era conscient que ja no hi era. Persona característica, amb aquella veu tan peculiar, i aquell tracte amable amb els clients. En Josep, el petit dels tres germans, em deia amb una barreja de tendresa i orgull: “Era un personatge”. Fumador empedreït, va morir el 2006, a 71 anys.
