Es tracta de la plaça del Casino, presidida per la "Societat Cultural Gran Casino"; i els seus voltants.

El 1944 el negoci es traspassa a la seva filla Rosa Gual, que se'n fa càrrec juntament amb el seu cosí Joan Barangé.

Passada la plaça de la Vila, una mica de res més amunt, hi havia la pastisseria Marfil.

Can Castells no era una botiga, va ser un taller de puntes: la fàbrica de puntes i blondes Castells, randers.

I sense que això representi cap punt d'inflexió he cregut que valia la pena recapitular.

Abans que s'obrís Can Guri, en Lluís Guri ja remenava teixits.

En Joan Fabregà m'ha ajudat a entendre la trajectòria del negoci que va iniciar el seu pare, en Josep.

Però ja no en queden de Queen’s.

Moltes ja han arribat a la jubilació amb la serenor de la feina ben feta, i un n’és el de la Roser Badosa. Un dilluns al migdia, la Roser i un servidor ens trobem l’Ateneu per parlar de la seva botiga: Can Badosa.