Can Castells no era una botiga, va ser un taller de puntes: la fàbrica de puntes i blondes Castells, randers.

I sense que això representi cap punt d'inflexió he cregut que valia la pena recapitular.

Abans que s'obrís Can Guri, en Lluís Guri ja remenava teixits.

En Joan Fabregà m'ha ajudat a entendre la trajectòria del negoci que va iniciar el seu pare, en Josep.

Però ja no en queden de Queen’s.

Moltes ja han arribat a la jubilació amb la serenor de la feina ben feta, i un n’és el de la Roser Badosa. Un dilluns al migdia, la Roser i un servidor ens trobem l’Ateneu per parlar de la seva botiga: Can Badosa.

El meu pare, auster de mena, no s’acabava de decidir, però la meva mare el va convèncer i vàrem entrar els tres a Can Guitart.

En total, la botiga va ser regentada per quatre generacions de la família Buixadé dedicades al calçat i a les persones: en Joaquim, en Vicenç i, finalment, la Maria Àngels, a qui recordem juntament amb el seu home, en Josep Maria.