Can Guri

Fa uns dies vaig quedar amb en Joan Miquel Badia per escriure quatre línies sobre Can Guri. El cert és que em va resultar difícil escriure només quatre línies, perquè la seva història es remunta a les darreries del segle XIX i començaments del XX, quan en Lluís Guri, el fundador del negoci, ja remenava teixits.

Tot va començar perquè les puntaires d’Arenys de Munt, a les que les comprava les puntes que elles teixien, li van demanar que les pagués amb roba en lloc de diners. En aquells temps les coses no eren tan fàcil d’aconseguir ni estaven tant a l’abast com ara. I així ho va fer, i amb aquella embranzida va muntar la botiga del núm. 63 de la Riera del Bisbe Pol.

Em va explicar també que amb la davallada econòmica produïda per guerra civil van haver de tornar al bescanvi, com antigament, i la besàvia anava fins a Vallgorguina, per bescanviar roba per menjar. I hi anava a peu! Què hi ha un tros, com ja ho deveu saber tots. Però un cop acabada la guerra va haver-hi una gran remuntada de la indústria tèxtil, i tot va anar redreçant-se per sobre de les cendres. 

Venien tot el que us pugueu imaginar en roba de llar: Vànoves, mantes, llençols, mocadors de butxaca, mantelleres brodades a mà que portaven de les Canàries i de Toledo... Fins i tot paraigües! I així fins al 1996, que tancava el negoci, però no el record. En Joan Miquel Badia em va deixar entrar a la casa de la riera i fruir per uns minuts d’aquelles estances. Va ser com un viatge en el temps a pocs metres de distància i a milers de kilòmetres emocionals d’una Riera tan diferent i potser menys amable.