Fa un any vaig exposar a la Regidoria corresponent una proposta (amb material d’art inclòs): la possibilitat que una de les parades tancades del mercat municipal es convertís amb un exponent de l’art local i ser anomenat “Parada d’art al mercat” i adaptar les obres a l’actual espai de la parada X per no malmetre-la i amb un mínim cost de condicionament.
Però els polítics locals sempre al servei dels seus partits, on el que més importa són els interessos econòmics, que no els interessos de les persones.
En definitiva, el que diuen els ecologistes treballa la terra, recicla, i en aquest cas l’aigua, un tresor que ja va una mica escàs.
Els espais hi són i tots els baixos (fent un canvi d’usos del que actualment és) podrien acollir una exposició permanent del que va ser DEMSA per la vida de la vila al llarg de 100 anys amb plafons explicatius, pòsters, mostres dels diferents i variats destil·lats i curiositats vàries aportats per donacions particulars.
L'any 1996, l'Ajuntament va comprar l'antiga fàbrica del Calisay per crear un centre cultural que fos el motor de l'activitat cultural de la vila.
La variant encara que els tècnics forasters no la considerin necessària, pels vilatans per guanyar en qualitat de vida és imprescindible per tal de reduir sorolls, contaminació i perillositat viaria, que prou falta ens fa per anar-la endreçant.
O la manca de aigua, el clavegueram nou a tota la Vila, impermeabilitzant més el sòl, amb el perill de grans rierades.
Per això, ERC es va abstenir a les votacions del text final del POUM, en els plens del 16 d’octubre i del 20 de novembre de 2013.
Jo era un estudiant de secundària, que començava a fer el treball de recerca sobre les mines d’aigua i m’havia citat a casa seva per parlar-me d’una de les seves facetes més desconegudes: la d’administrador de la mina de la Gallina. Davant d’un jove amb buf al coll i samarreta descolorida, s’hi plantava un senyor enfundat amb trajo, que amb l’estilogràfica marcava sobre un paper tots els detalls de la mina i les seves anècdotes.
Un Ajuntament “no pot llençar mai la tovallola” en qualsevol aspecte relacionat amb les seves competències.
