Can Fortuny

Crònica dels establiments desapareguts d'Arenys de Mar​
|

JCM foto (1)

L'any 1941, en Salvador i la Maria, obrien Can Fortuny, un lloc d’Arenys de Mar que ha estat emblemàtic i que encara es recorda. A hores d'ara encara es fa servir de referència pels que vàrem anar amb més o menys assiduïtat. Però abans de trobar-se al número 16 de la Riera del Pare Fita, va estar, des de l’any 1932, a l’altra banda de carrer, a l’altra cantonada: al número 14, amb el nom de "Forn Sant Jaume". Era costum de posar un nom de sant als forns de pa.


Posteriorment va haver-hi el taller de reparació de bicis i motos conegut com a Can Fuset. I allà va quedar el forn on feien el pa, i encara hi era quan van fer les obres per construir els habitatges que hi ha ara. A Can Fortuny, en el nou forn, s’hi feia pa i productes afins tan populars a l’època com són els llonguets "zeppelin", la coca de llardons i el pa de pagès, que aleshores es venia al pes. 


Posteriorment, i un cop creada la panificadora, van deixar de fornejar, encara que alguns dels seus productes es van continuar fent allà. En qualsevol cas, van continuar amb la venda del que era típic a aquests tipus d’establiments, coneguts a l’època com a ultramarins. A més de menjar, també tenien productes tan variats com llapis, fils, productes de neteja, tabac, congelats, licors, llet fresca, etc. I segons com, tot entrant, et podia donar la benvinguda el lloro de la família, amb un "ah Maria!".


Curiós d’explicar també, que tenien a disposició de qui volgués, La Vanguardia del dia, per llegir-la allà mateix, ja que en aquells temps no tothom es podia permetre comprar-la. També hi havia la "capelleta", que anaven de botiga en botiga per custodiar-la i mostrar-la durant un temps.


L'any 2001, la Maria Rosa, hereva del negoci, i arribada a la seva jubilació, tancava la botiga per sempre, havent suportat el cop implacable dels grans centres comercials que van enfonsar molts petits negocis i botiguetes del poble i de tants altres pobles.

Botigues amb milers d’olors irrepetibles i que ens traslladen a uns temps on tot era més lent, menys sofisticat, i més amable.