Foto Bertran
Darrere de les botigues que recordem, hi ha persones que hi han dedicat anys d’esforç i d’aprenentatge. En el cas de Can Bertran, en Josep M. Bertran i la Maria Clofent, van tirar endavant un negoci dedicat a la fotografia durant 53 anys. Aquesta història comença amb el pare d’en Josep M., en Rafel, un home treballador i de recursos, pel qual sentia autèntica admiració i que es guanyava el sou a Can Ferran, la fàbrica tèxtil d’Arenys de Mar. Era aficionat, entre d’altres, a la fotografia, i que va ser qui va plantar aquesta llavor al seu fill.
L’any 1953 va ser obligatori que tothom tingués el carnet d’identitat, que s’havia implantat l’any 1951. Aleshores, el senyor Jaume Ferran, propietari de la fàbrica, li va demanar a en Rafel si es podia encarregar de fer les fotos del personal per aquests primers DNI. Així ho va fer i, veient que se li girava feina amb això del boca-orella, va muntar a casa el seu petit estudi i laboratori. Mig poble va acabar passant davant de la seva càmera.
Per aquella sobrecàrrega de feina, tant a la fàbrica com a casa, fent i revelant fotografies, en Rafel es va posar malalt d’una pulmonia i va haver de demanar ajut a en Josep M. que aleshores tenia 13 o 14 anys. Amb les indicacions del seu pare, va revelar i poder entregar tots els encàrrecs que s’havien anat acumulant. Així va ser com el cuquet de la fotografia li va créixer a dins sense parar. Cuquet que ja hi era, molt petit, però arrelat, perquè ja des dels set anys ajudava al pare amb les cubetes de revelatge amunt i avall. Com a premi, en Rafel li va regalar una de les millors màquines de l’època: la KODAK Retina I, de la que en guarda el més bon record, i que li va servir per llençar-se en aquest món.
Després de reportatges de casaments, batejos, comunions i aniversaris i veient que la fotografia podria ser una forma de viure, a 18 anys va proposar consolidar el negoci llogant el local del número 3 del carrer de l’Església. L’any 1967 va fer un cop de cap i va llogar el local, botiga que ha estat funcionant durant cinquanta anys, al número 43 de la Riera del Bisbe Pol. Amb aquest negoci i els seus bons resultats, que en Josep M. va dir als pares que ja no calia que continuessin treballant.
La trajectòria ha representat estar al dia de totes les novetats en matèria d’equipament fotogràfic, anant cada dos anys a la fira més gran de fotografia del món, a Colònia: la Photokina, veient les novetats que anys més tard arribarien aquí. Les feines anaven des dels típics reportatges de casaments, passant per la fotografia forense, de difunts per accidents o detalls durant autòpsies. També va fotografiar gent coneguda, com l’escriptor Josep M. Gironella, pel qual havia fet també la part gràfica d’alguns dels seus llibres.
Una trajectòria plena d’aprenentatge, en constant formació. Amb molts moments bons i algun de tràgic, però tirant endavant amb esforç i sacrifici. Sempre incansable, amb la Maria, fent una pinya inseparable. Reformant la botiga cada deu anys, per estar sempre a l’última. Tenint una de les 8 primeres màquines de fotocopiar de tot l’Estat. Sempre capdavanter de la tecnologia més puntera. El 2002 van obrir la botiga a la Riera del Pare Fita, 108, però el format digital ho estava començant a engolir tot. El 2017 tancaven la botiga de la part baixa de la riera i, el 2020, la de dalt. Ara, la Maria i en Josep M. fan vida de jubilats. Tranquils, o no tan tranquils quan els nets els envolten. Sempre inseparables.
