Anem de bars

Aquest és un país de bars. Farem un breu recorregut pels que han adornat i adornen el nostre paisatge. Locals sòrdids, plens de fum i olors indescriptibles que els identificaven. El que més ha aguantat el pas dels anys és l'Ateneu Arenyenc i, malgrat les reformes, manté el seu tarannà. Un altre que s'ha mantingut és el Capote, i al carrer d'en Riera, el bar Rafecas. A dalt de tot, prop de Lurdes, hi ha el Dorado. Com a bars ja desapareguts hi havia l'Espanyol i Can Miliu al final del carrer Andreu Guri; molts anys després hi va haver el Baffi. El de la sala Mercè. Allà sí que hi havia xivarri, de la gent que anava al cine i la que no. Olors enriquides de llaminadures. L'Alèxia, que manté l'esperit. Encara hi ha un bar, amb un altre nom, però li diem l'Alèxia. El bar de Lurdes, lloc de fer el vermut del diumenge, reinventat. El Mac Dover, i la Tortuga, més aviat el lloc on comprar el pollastre del diumenge. I el Tatos, lloc de referència. El Casino, i també el bar dels Seràfics. I segur que hi ha algun més.