La Gaviota

Repàs d'establiments desapareguts amb Joan Carles Martín
|

Diuen, que quan el músic polonès Frédéric Chopin anava camí cap a Mallorca, s’aturava a fer nit a Arenys de Mar, a casa del Bisbe Francesc de Pol, casa que feia cantonada entre els carrers d’en Riera i d’Avall. El carruatge, però, s’aturava al cantó de mar, on anys més tard hi va haver l’hostal El Siglo, i anys més tard l’Hotel La Gaviota, del que l’Antònia Ribas me n’ha parlat, i que us faré cinc cèntims. Els pares, l’Agustí i la Dolors, tenien un hotel a Blanes, i una bomba de la guerra els hi va tirar a terra. Van venir a Arenys, van llogar l’edifici, i amb els anys el van acabar comprant i muntant l’hotel, el 1948.


Gaviota2



Fora de la temporada alta, la seva clientela es nodria dels viatjants que quedaven lluny de casa, i a l’estiu s’omplia de gent de Terrassa i Sabadell, que tenien petits negocis i venien a passar uns dies, fins i tot amb la minyona. Aleshores no s’estilava anar a dinar fora els diumenges, tret de la gent rica, clar. S’hi anava a fer el convit del casament, comunió o bateig, i sovint pels batejos es feien berenars. A partir dels anys 60 es va democratitzar el turisme i van començar a venir estrangers i de mica en mica gent de Barcelona. Va ser l'època dels sis-cents i del tren.


Tenien 16 habitacions: al primer pis les dels clients, als altres, la família i el personal. Quan no donaven de si amb les habitacions, feien servir els “annexes”: habitacions que llogaven fins i tot a casa d’altres famílies, arribant a tenir fins a 130 persones hostejades. Esmorzaven, dinaven i feien vida a l’hotel, i s’anaven a dormir als annexos. Malauradament, l’any 1972 l’Agustí ja gran i de salut delicada, va haver de tancar sense que ningú que agafés el testimoni de continuïtat del negoci. A l’antic emplaçament de l’hotel ara hi trobem un bloc de pisos de 7 plantes.