La barberia d'en Paco
Aquesta és una història d'emprenedoria, però de les d'abans, i comença un dia de l'any 1964, quan allà a les onze de la nit arribava a l'estació de França, amb el 'Sevillano', un noi de 16 anys que venia del seu poble per buscar fortuna a Barcelona. Portava a sobre una ampolla de licor d'aiguardent que havia d'entregar a un paisà de Calella. Aquella nit la va passar a l'hostal vell que un home anunciava a crits a l'entrada de l'estació. L'endemà va dormir a casa del seu paisà i al dia següent ja l'estava ajudant com a aprenent de peó, a una obra. Us estic parlant, per descomptat, de Francisco Carrasco, que tots coneixem com Paco.
En Paco Carrasco a la seva barberia del carrer Ample.
Però en Paco ja portava un ofici: el de barber, que havia après a onze anys a la barberia del seu poble, Paterna de Ribera, prop de Cadis. I ja s'hi va quedar. Entre setmana feia de peó i els diumenges anava a Tordera a tallar cabells a una barberia. I així va estar durant tres mesos. En un dels viatges entre Calella i Tordera, tot xerrant al tren, es va assabentar que a Malgrat, a la barberia de la plaça de la Barretina, buscaven un barber i de pet que se n'hi va anar per treballar-hi. Van passar els mesos i va voler canviar d'aires. Se'n va anar a Mallorca a fer també de paleta, però se sentia millor a les nostres terres, i se n'hi va tornar.
L'any 1966 es presentà voluntari per fer la mili a paracaigudistes. Al cap de dos anys, un cop acabada, va tornar-se'n al poble per preparar-se per marxar a Alemanya, on es va estar un any. Durant un permís, va conèixer a la Vicenta i van festejar. Va tirar més l'amor i una feina de barber que li va sortir a Cadis que la dèria de tornar a Alemanya. Un 18 d'abril es van casar i van decidir venir cap a Catalunya. Tots dos van estar treballant a Calella però amb la idea al cap, rondant, de tornar a Alemanya. Un dia, tot passejant per Pineda, va parar atenció a una barberia. El barber li va fer que passés, però en Paco li va dir que ell era barber i que algun dia voldria arribar a tenir la seva pròpia barberia. Li va contestar que tenia un parent amb una barberia a Arenys de Mar i que buscava a algú.
Era la barberia d'Avelino Espí. Els seus dos fills havien mort i ell ja no tenia esma per tallar cabells. Li va proposar de treballar-hi durant uns dies i així ho va fer, però sempre amb la ceba al cap tornar a Alemanya. Finalment, l'altre barber que hi havia va dir que volia plegar i, davant l'oportunitat, en Paco va decidir quedar-se el 1972. Es va gastar 15.000 pessetes de l'època en reformar el local, que estava una mica atrotinat, i amb l'avinentesa que la competència més propera, en Graupera, havia de marxar durant una temporada, va fer que el negoci agafés embranzida. Van llogar un pis moblat al carrer Sant Josep, i van passar els anys. Aleshores s'emportava un 60% de cada servei.
Però l'Avelino va morir i la nova propietària li va oferir que continués amb el negoci, amb la condició que també es quedés l'habitatge. Van fer números, i malgrat l'increment, van acceptar. Transcorreguts uns anys, la propietària s'ho va voler vendre i, finalment, s'ho van quedar. Molts hem passat per les seves tisores. La piruleta i una conversa plena d'anècdotes i vivències no han faltat mai, igual que el somriure de la Vicenta.
