La fàbrica de Can Julià

Un tomb pels establiments desapareguts amb Joan Carles Martín
|

El 1885, Rosendo Julià funda l'empresa tèxtil arenyenca del mateix nom. Va ser el 1900, quan el senyor Rosendo visita l'Exposició Universal de París. Allà pren contacte amb les darreres novetats en tecnologia tèxtil, i torna amb la il·lusió alimentada i una nova visió de negoci, on va incorporar aquesta nova maquinària, passant de ser un petit taller amb dues tricotoses, a una fàbrica tèxtil. Aquesta embranzida del negoci va donar feina a moltes famílies i generacions del poble, arribant a tenir fins a cent treballadors. L'empresa de nom “Rosendo Juliá” passa a dir-se “Hijos de Rosendo Juliá”, quan prenen les regnes els fills Rosendo, Josep i Maria Julià, la segona generació.


Julià exterior b

Can Julià a la Riera del Pare Fita cantonada amb el carrer de Sant Roc.


El que començà amb la confecció de mitjons, passà a enfocar el negoci en la fabricació de roba interior femenina i masculina, arribant també a la fabricació de pijames, tant per dones com per homes, tot sota la marca comercial ‘fanta’. Productes de qualitat dels que puc donar fe, ja que vaig ser usuari d'un pijama de la marca ‘fanta’ que vaig arribar a pensar que duraria eternament, quan el concepte d'obsolescència programada ni es coneixia ni se l'esperava. Els seus clients anaven des d'emporis com El Corte Inglés, fins majoristes, botigues, botiguetes i gent del poble, i de fora, que hi anaven a comprar.


El 1947 es va fer la fàbrica nova, que és la que els més grans vàrem arribar a conèixer, al número 60 de la Riera del Pare Fita, amb 859 m², i que podeu veure a l'inici d'aquest article, amb maquinària de teixir circular, incorporant sempre les darreres innovacions tecnològiques per millorar la qualitat i la productivitat. Teixits que portaven a tractar fora i que, posteriorment confeccionaven i empaquetaven a la fàbrica i, finalment, distribuïen.


En part per la globalització, la deslocalització de les fabricacions i la competència de les grans marques, i en part també pels moviments socials de l'època, l'any 1985 van haver de tancar el negoci, amb una trajectòria de 100 anys i quatre generacions de Julià. La propietat no es va limitar a la pura fabricació i venda, sinó també a promoure l'esport i la cultura d'Arenys de Mar, patrocinant els equips de futbol i bàsquet.


Fins i tot tenien equip de futbol sala propi per les seves lli-guetes i van arribar a formar part del teixit de la vila. L'empresari era algú proper, amb el que podies xerrar tant a la fàbrica com si te'l trobaves pel carrer, o a les costellades que ells mateixos organitzaven, transmetent-li preocupacions i alegries. Em permeto la llicència de recordar des d'aquestes ratlles a l'àvia de les meves filles, la Juanita Julià, que va treballar-hi des dels catorze anys fins a gai-rebé els cinquanta. 


Aquest mateix any, la família ha fet la donació del seu patrimoni documental al nostre arxiu històric Fidel Fita, on el podeu consultar. Ha estat un plaer xerrar amb en Josep Julià Roura i el seu fill Jordi, a casa seva, a Can Julià, i que hagin volgut compartir records tant preuats com sensibles.