Les Flors
Aquest mes d’octubre a l’Agenda l’enceta-rem florit. ¿Què hi ha més bonic que les flors, símbol de l’amor i del renéixer? Segur que us en recordeu, estava al número 114 de la Riera del Bisbe Pol, on ara hi ha una bugaderia self service. La Carme Roig, antiga mestressa de la botiga Les Flors m’ha parlat de flors en general, i del negoci en particular. En Ramon Anglada, el seu home, ja es dedicava a aquest món de la floricultura a Llavaneres. La Carme era de Granollers, però quan es van casar va deixar la feina d'oficinista i es va abocar al negoci familiar.
La floristeria situada a la Riera del Bisbe Pol.
Un dia li va proposar això al Ramon: de muntar una botiga de flors a Arenys. I així va ser. Després de tres anys d'estudis a l'escola d'art floral, a Barcelona, va néixer la botiga de Les Flors, l'any 1985. Inicialment, la botiga estava frec a frec amb els jutjats. Però va sorgir l'oportunitat d'instal·lar-se a un lloc més cèntric, i cap allà van anar, on tots recordem. Els trenta anys de trajectòria del negoci van ser, sense dubte, intensos.
D'anècdotes n’hi ha una pila, i us n'explicaré alguna. Abans de res, unes pinzellades sobre flors i plantes. Penso que està bé difondre els coneixements que vaig adquirir fruit de la xerrada amb la Carme. La flor més cara que aleshores s'hi podia comprar era una orquídia que s'anomena catleia. Cada flor rondava els 60 euros d'aleshores. Però si volies comprar una planta, la cosa s'enfilava fins als 100 euros. Ja a l'anecdotari: cert dia va aparcar davant de la botiga un luxós Mercedes del qual va baixar un home d'aspecte de ric i de foraster. Va entrar a la botiga i va encarregar un ram de cent roses.
L'encàrrec incloïa portar-les al port d'Arenys, a un iot que hi havia atracat, on en Ramon les va dur. Va quedar bocabadat en veure aquell iot gegantí, i no menys astorat en veure el luxe i l'ambient “festiu” que hi havia a l'interior. Les flors eren per una de les noies que corria per allà. L'endemà, mirant la tele, va aparèixer la notícia que hi havia hagut una batuda, per ves a saber què, a un iot atracat al port d'Arenys. I va resultar, ni més ni menys, que el iot era on en Ramon havia portat les cent roses.
¿Sabíeu que només fan olor les roses dels rosers plantats a casa, eixides o jardins? Les d'hivernacle, per norma general, no en fan d'olor, encara que algunes floristeries puguin perfumar-les. Les flors que fan més olor són el nard, el gessamí i la dama de nit. I si dorms a un lloc on hi ha plantes, les plantes et proporcionen oxigen, en cavi les flors, els rams de flor tallada sí que es mengen l'oxigen. També, de vegades, s'intenta que les flors serveixin per esbandir malifetes personals, però no sol funcionar.
No vull acabar aquest relat sense parlar de la Teià, de Cal Miliu, del qual també us en parlaré un dia. La Teia va ser dependenta de la Carme de Les Flors durant molts anys, potser catorze o quinze. I més recentment la Vanesa. L'any 2015 clausurava el negoci, però no la seva vida envoltada de flors i plantes, que actualment manté juntament amb el seu home. No us quedeu amb les ganes de tenir unes sabatetes d'Arenys a casa?
