Can Danés

Sota els angelets d'una botiga ja buida de merengues, pastissos, sares, ulleres de xocolata i tot aquell luxe de llamineres delicatessen, en Josep Danés m'ha desgranat fil per randa la història d'un negoci familiar que ha ocupat ja a tres generacions de pastissers.

La història d'aquesta nissaga de pastissers artesans comença amb en Joan Danés, fill de Sils, cap a l'any 1942, després de la guerra, quan la mare el va enviar cap a Arenys de Mar, on l'Antoni Carreras tenia un forn de pa. Allà, en Joan va encetar la seva emprenedora cursa envers l'excel·lència pastissera, ajudat de la inspiració d'uns exemplars de la revista Confiteria Española, que va trobar mig abandonats, i que li van donar la base per l'elaboració de tota mena de productes de pastisseria. Aquesta cursa va donar el tret de sortida amb el pastís que, encara treballant per en Carreras, va servir per inaugurar el reformat port d'Arenys.

El sostre de la pastisseria situada a la Riera del Bisbe Pol, 41.

En Joan, ja amb el cuc de la pastisseria a dins seu, amb la crida de l'amor, se'n va tornar cap a Maçanet, per casar-se i fundar una pastisseria al bell mig de Girona. A la plaça que en deien de les castanyes, al costat de la plaça més petita del món: la plaça dels raïms. I allà va ser on va néixer en Josep Maria.

Van passar els anys, pocs, i l'Antoni Carreras, que havia de traslladar-se a Calella, li va proposar a en Joan de prendre-li el relleu. I no s'ho va haver de pensar massa. Al cap de poc temps, allà on en Carreras tenia el forn de pa, l'any 1956 es va fundar la pastisseria que hem conegut fins ara, al mateix lloc. Primer Danés-Vidal, i cap al 1960, es va quedar només amb el Danés. En Josep s'havia decantat per la delineació, però quan va acabar de fer el soldat, el pare li va demanar un cop de mà, perquè estava passant hores baixes amb el personal. Li va dir que si i s'hi va quedar, atrapat per la fascinació de l'obrador, i un esperit creatiu de fórmules, sucres, ous, farines i xocolates.

Penseu que l'obrador d'un pastisser, em diu, és com un laboratori farmacèutic. Amb fórmules magistrals que passen de pares a fills, on sempre hi ha on innovar. El pare, en Joan, amb la meticulositat del pessebrista que va ser, va anar redactant, a mà, cadascuna d'aquelles fórmules, que van quedar escrites, i ara sota la custòdia d'en Josep. Us parlava de pessebrisme. Doncs més de vint pessebres i escenes nadalenques, vint-i-sis diria jo, romanen amorosament custodiades, i que potser, només potser, podria ser que ens deixessin veure'ls. A aquestes escenes es representa a la família, el bé més preuat que tenim, i que en Joan va saber reflectir en aquelles maquetes, moltes minimalistes i totes construïdes fins al mínim detall.

Per les dates més assenyalades la gent ha estat fent cua, fins no fa massa, per recollir mones, panellets i tortells de Reis. I per la porta, fins i tot la del darrere, han sortit encàrrecs, tots especials i fets a mà. Els últims dies d'agost d'enguany, els clients de sempre, i molta gent gran, va anar passant per acomiadar-se. Molts i moltes amb llàgrimes als ulls. Ara bé, no us penseu pas que la marca Danés desapareix. Espereu una mica i veureu com ressorgeix per un cantó o un altre aquell llegat que ha anat passant des de l'avi Joan, cap a en Josep Maria, i aviat l'Eduard.