Josep Torrents: “El nombre de persones amb estrès ha pujat un 40%”
Josep Torrents Missé (Arenys de Mar, 1959) és psicoterapeuta guestàltic. Autor de llibres com ara Un passeig per l'autoestima o Ara, sóc jo. Un camí per a la transformació personal, reflexiona sobre els efectes psicològics que han sorgit arran de la pandèmia, i ens dóna la seva recepta per fer front als rebrots durant aquesta tardor.
Quant ha augmentat el nombre de persones que busquen ajuda amb un professional de la psicologia?
Va per sectors, però podríem dir que ha augmentat un 40%, persones que poden haver patit trastorns de l'ansietat i l'estrès. Des del 13-14 de març hi ha hagut un augment, almenys a la consulta. Es manifesta amb un excés de patiment, preocupacions excessives, pensaments automàtics negatius, obsessions i compulsions, pors i fòbies... Això es va poder observar a crisis sanitàries prèvies com la de la SARS de l'any 2003. No tenim gaires estudis, però es van complint una sèrie d'efectes psicològics i físics: problemes cardiovasculars i respiratoris, per exemple.
Quin paper juga la crisi econòmica que acompanya la covid-19?
Pot empitjorar la nostra salut mental. La comparem amb la crisi del 2008. Crea un altre estat d'angoixa i ansietat... Compte amb això, perquè la desocupació ha incidit en la taxa de suïcidis global.
Quines són les pors més freqüents que us arriben a la consulta?
A perdre la salut, a morir-te, a un rebrot, a contagiar-te o a contagiar les persones que estimem. I aquesta tardor, a més, apareix la por a un rebrot. És normal, la por apareix quan hi ha un signe de perill, per això no estic gens d'acord amb aquestes notícies catastròfiques ni amb els polítics i especialistes que ens estan atemorint. Aquest està sent també el virus de la por.
I quan es pot saber que la por és patològica?
Quan es converteix en un perill, quan es converteix en fòbia, és a dir, quan et veus incapaç de sortir al carrer, de visitar un familiar... És una por que no pots dominar, i està dominada per pensaments irracionals. Et bloqueja.
Quina franja d'edat ha estat la més vulnerable durant la pandèmia?
La meva opinió és que els que han patit més són els avis. Han tingut coronavirus o no, però han mort, no els hem pogut anar a veure; no hem pogut estar per ells.
Quina seria la seva recepta per fer front als rebrots d'aquesta tardor?
Afavorir el pensament positiu. Recomano lectures positives, pellícules d'humor i fabricar pensaments i afirmacions positives. També l'escriptura terapèutica, la meditació guiada, un quadern de mandales... Tot el que distregui la ment. Ara no és moment de buscar culpables ni d'assenyalar amb el dit. És el moment de pujar l'autoestima, de fer relaxació, de practicar tot allò que ens generi illusió.
La societat estava preparada per viure la pandèmia de la covid-19?
No. Però sorprèn la capacitat de reacció que tenim. S'ha vist el millor i el pitjor de la societat: gent que s'ha tornat més egoista, que s'ha enfadat, que ha menyspreat, que ha agredit... i gent que ha donat mostres de solidaritat, que han fet aportacions econòmiques a la investigació, desconeguts que ens han anat a comprar quan estàvem confinats...
S'ha parlat molt del dol dels morts per covid que han marxat sols. Hi ha qui diu que es podria haver gestionat d'una altra manera.
Crec que no es podia haver fet d'una altra manera. Ha sigut molt trist no poder acomiadar-los, i el dol és molt més dur. Jo, coneixent els professionals sanitaris que conec, sé que estaven molt "apurats", i eren els primers que no sabien com ens en sortiríem. Van haver de determinar que les persones morissin en solitud en benefici dels familiars i de la societat. Ens hi jugàvem la vida.
Però quins efectes psicològics podrien arribar a tenir els rebrots?
Imaginem que ens tornen a confinar. Estan dient que serà per sectors, que no serà com el començament, perquè als hospitals tenen ara més capacitat. Què pot passar? Pot aparèixer un estrès posttraumàtic, que vol dir reviure una situació d'ansietat viscuda fa mesos, d'estrès, por o fòbia. Però es pot superar, perquè dius: "mira, tinc certes llibertats", encara que no siguin totes... Sabem que té remei.
Ens està canviant la nostra manera de relacionar-nos, de viure...
Està canviant tot: el món econòmic, amb una taxa d'atur que jo no havia vist mai a Catalunya; el món laboral, la manera de treballar, la salut (ja no hi ha visites mèdiques presencials, per exemple)... Tot això genera incertesa, no hi ha seguretat en res. I mentrestant tots aquests diaris sensacionalistes... Jo ho sento molt pels que es guanyen la vida així, però, o canvien d'estratègia o amb mi han perdut un client. No ens interessa això, ens interessa remuntar, reinventar-nos.
