Teresa Verdura: “Ni sóc una persona de palla, ni em deixo convèncer fàcilment”

Teresa Verdura és la nova defensora de la ciutadania d'Arenys de Mar, després que l'antic síndic de greuges, Manel Pou, exhaurís el seu mandat. El càrrec ha estat un llarg temps desert -des del març de 2018-, fins que els partits polítics s'han posat d'acord amb la candidatura de Teresa Verdura, que és infermera de professió, llicenciada en Comunicació Audiovisual, i vinculada a diverses entitats culturals. 

Teresa Verdura és infermera i llicenciada en Comunicació Audiovisual. 

Per què creu que ha estat vacant aquest càrrec durant dos anys? 

Qüestió de consens? No tinc ni idea... Tinc la sensació que el càrrec comporta molta feina, i suposo que altres candidats s'han dit: "Mare de Déu!"... S'ha de ser valent. I després, que tothom té cinquanta mil coses en què està embolicat. Conec algunes persones que tenien aquesta oferta, però potser no era el moment, la persona no s'ha vist capaç... No ho sé, però sí que penso que aquest càrrec comporta feina i compromís.  

Hi ha hagut un ampli consens polític per nomenar-la... 

Sí. Estic molt contenta perquè penso que vol dir que la gent també valora que no sóc una persona esbojarrada o que prengui decisions contra vent i marea. Sóc força reflexiva. No pots actuar impulsivament; de vegades s'han de mirar les coses des de diferents vessants. Estic contenta, però sé que la feina no serà bufar i fer ampolles, i que serà discreta.

Afeixuga una mica ocupar el càrrec després de Manel Pou, que hi ha estat més de deu anys i era una persona molt popular al poble? 

No, al contrari. Considero que és un avantatge. Jo crec molt en el relleu. M'ha passat també a la universitat; vaig tenir molt d'interès a empoderar als professors que venien darrere. L'altra persona ha fet un camí i tu has de continuar, amb el teu estil. 

Com valora la trajectòria de Manel Pou com a defensor del ciutadà? 

En Manel ha fet una tasca molt important, són deu anys, i això és molt. No em veig capaç de valorar la seva feina, a més són càrrecs de passar el més discretament possible. Però és clar, en Manel és en Manel i la Teresa, la Teresa. Som persones amb dos perfils diferents i que venim de dos mons diferents. Els dos hem fet una tasca per a la gent; jo a la sanitat, a la universitat, amb l'Associació de Dones... Comparar és perillós o poc cert. Ell per exemple ha estat molt vinculat a l'Església i jo no, tot i que sóc molt respectuosa. 

Com serà com a síndica? 

De vegades un pot pensar: "L'han dit a la Teresa perquè és una persona que cau bé; l'han dit perquè serà una dona de palla... No. La gent que em coneix sap que ni sóc una dona de palla ni em deixo convèncer fàcilment. Ho dic per una banda i per l'altra. A l'hora de buscar una possible solució, no tinc cap angúnia de discutir. Potser algun cop puc ser una persona incòmoda perquè evidencio situacions? Doncs hi estic disposada. Però sempre amb bona sintonia. 

Ja li han fet alguna petició? 

Em passa una cosa: abans d'estar anomenada, anava pel carrer i la gent ja em deia: perquè això i perquè allò... Imagina't. Hi ha un problema molt seriós: la gent confon al polític amb el defensor del poble. I són coses totalment diferents. Hi ha assumptes que li pertoquen al grup polític que has votat, mentre que la defensora de la ciutadania, en aquest cas jo, hauré de ser un intermediari. I la independència és molt important. 

Creu que aquesta confusió pot estar influïda pel fet que els primers anys vostè va estar vinculada a un partit polític, el PSC? 

No, perquè penso que ha passat molt de temps i, fixa't, en aquest país nostre, hi ha gent que s'ha anat movent d'un costat a l'altre. Jo també he reflexionat sobre això, i m'agrada que m'ho diguis, perquè clar, a  mesura que va passant el temps vas tenint més anys i vas aprenent de la vida, de les circumstàncies; i vas veient a on et vols situar. Jo en aquests moments, aquesta situació meva de ser independent de qualsevol estament i grup polític m'agrada molt; em sento molt a gust. És que clar, la vida és llarga. Jo també havia estat en els moviments estudiantils i al grup de debat i tertúlia, que hi havia gent de diferents tendències...

Com creu que afectarà la seva feina la crisi econòmica provocada per la pandèmia? 

Jo seguiré fent el que t'he dit des del principi; seré un pont entre el ciutadà i l'administració. Sé que en aquests moments el govern municipal té un seguit d'ajuts. Quan hi hagi una situació així, s'haurà de veure com s'arregla. També assistiré a les reunions de síndics de greuges; jo crec que s'analitzaran temes com aquest i llavors penso que disposaré de molta més informació i recursos. 

Serà la primera defensora dona d'Arenys, i a més va ser presidenta de l'Associació de dones per la Igualtat. El gènere donarà una mirada especial a la seva feina? 

També tenim una alcaldessa que és una dona, regidores dones... Com que jo vaig treballar per la igualtat, em sembla que és una situació força normal; en definitiva, parlem de persones. Sóc dona? Sí. Tinc una manera de veure les coses? Sí. El truc és treballar les idees, compartir i que ningú sigui més que ningú. La mirada femenina hi és, però igual que la de l'home.