Débora Castillo: "He volgut qüestionar els paràmetres romàntics des de la comèdia romàntica"

​Entrevista a l'escriptora de "Poco bebo para lo mucho que tengo que tragar", una novel·la ambientada a Arenys
|

L’escriptora Débora Castillo presenta "Poco bebo para lo mucho que tengo que tragar" (Ediciones Martínez Roca, Grup Planeta). Una novella divertida, mordaç on la Claudia viurà i veurà com la vida li fa un gir radical, fet de començar de zero però amb ganes de tirar endavant sempre. Una història ambientada a Arenys de Mar i un llibre molt interessant per una Diada de Sant Jordi que cada vegada tenim més a prop. Ironia, reivindicació, frescor en el text, l’element còmic en molts moments del text, empatia entres les dones.


Debora

L'escriptora Débora Castillo. Foto: Comunicae.es


Comèdia femenina amb la figura de Claudia com afigura principal, però "Poco bebo para lo mucho que tengo que tragar" (títol directe) junta elements com el feminisme, el classisme, el despotisme filial, la maternitat o l'empatia entre dones. És així?

És així. "Poco bebo para lo mucho que tengo que tragar" està escrita amb els paràmetres d'una comèdia romàntica, però amb la intenció de qüestionar-los un a un: l'amor romàntic, la idea que a les dones sempre ens rescata un home, de què és l'amor l'única cosa important a la vida i sense això no hi ha res que valgui la pena… És una novel·la amb molt d'humor, que és un bon aliat a l'hora de tractar, per exemple, les relacions entre mares i filles, aquestes filles que són feministes, però que tracti a les seves mares amb la mateixa condescendència amb què les tractaria un masclista, la sororitat entre totes les dones de totes les condicions...


- Quaranta capítols on explica aquesta història de Claudia i aquesta separació amb Plácido. Com és i que ens pots explicar de Claudia? Passa d'abandonada divorciada fins al capítol 40, un any després del divorci (chicfric).

La Claudia és una dona de cinquanta-dos anys que es va casar amb un home ric en fa trenta i va fer de la vida del seu marit la seva pròpia. Fins que un dia descobreix que res del que ella ha cregut seu durant aquest temps, ho és. Ni el seu marit, ni la seva casa ni les seves amigues, i que a més a més, no té cap eina per enfrontar-se a viure sola i mantenir-se; està obsoleta. Aquí és on comença el seu periple que la portarà a adonar-se, entre altres coses, que l'expressió "en els teus temps", és molt desafortunada. Quins són els temps d'una persona? Quan en té vint o trenta? El nostre temps és la nostra vida, tota sencera, als quaranta, als cinquanta, als seixanta, als setanta... A cada dècada ens passen coses interessants, divertides, tràgiques que mereixen ser explicades.


Explica'ns una més de la figura d'Antonia, personatge important d'aquesta història. Una història d'amistat sorgida en una caseta de jardí al costat d'una gran casa.

L'Antonia és la dona de fer feines de Can Tranvia. Té només un parell d'anys menys que la Claudia, però la seva vida ha estat molt diferent. Hi ha hagut i ha de treballar molt, perquè ella pertany a aquest grup de dones que treballen fora de casa i que quan arriben es troben un marit i uns fills que esperen que també a dins ho faci tot. Des del primer moment, ella pren partit per la part femenina del conflicte i amb la seva boca grossa, que no para de dir veritats sense filtre, s’adona que potser ella també té un camí a fer, com la Claudia, i esdevé la seva companya perfecta, l'amiga estupenda.


Quan i com sorgeix aquest llibre? A més, Arenys de Mar té un paper clau al llibre, com ara Can Tranvia d'Arenys, epicentre de la novella.

La novel·la sorgeix d'una situació real molt semblant: una parella que es va separar per l'arribada d'una tercera persona, però amb tot i això, tots tres van continuar compartint espai. Jo volia que la novella passés a la costa i que fos la costa del Maresme, que a mi m'encanta, i que de vegades no valorem prou perquè tenim a tocar la Costa Brava. Uns anys abans, molts, vaig visitar Can Globus, una masia del segle XVII que és a Arenys de Munt i el que vaig fer va ser ajuntar les dues coses, la masia, Can Tranvia, i el mar, Arenys de Mar.


La Diada de Sant Jordi és sinònim de llibres. És el gran dia. Què significa per a Débora Castillo aquest dia?

Doncs per mi és un dia emocionant, des de sempre. Llibres al carrer, gent remenant-los i la possibilitat que persones que no llegeixen gaire, trobin aquella història que farà que s'enganxin a la lectura. Llegir ens fa més creatius perquè a diferència de les sèries (i que consti que jo sóc addicta a les sèries!!), que ens donen les imatges ja fetes, els llibres fan que el nostre cervell puguin crear les nostres pròpies a partir de les paraules, ens fa imaginar i com deia Einstein: El coneixement és limitat, la imaginació fa la volta al món.