Ernesto Ossola: "És gairebé un somni que el Vòlei Arenys pugui arribar a Primera Nacional"
El Club Vòlei Arenys arriba a una de les grans cites esportives dels últims anys amb la disputa de la fase final per pujar a Primera Nacional, uns partits que es faran a Saragossa després de proclamar-se campions de Catalunya entre el 7 i 9 de maig. Hem pogut parlar amb l’Ernesto Luis Ossola Pugliese (22/04/1977), entrenador de l’equip, al capdavant d’ell des de fa dues temporades on solament coneixen gairebé la victòria, un equip unit de fa anys i a les portes de fer història.
L'entrenador del Vòlei Arenys, Ernesto Ossola.
Com arriba l’equip sènior masculí del Vòlei Arenys a la fase final que es disputarà a Saragossa?
L’equip arriba bé, unit, després de tancar les fases de Catalunya com a campions. Això dóna un punt de seguretat a l’equip que ens convida a tirar endavant i pensar en aquesta fase final. Aquestes fases venen després d’una parada important de gairebé tres setmanes, encara que tenim algun partit amistós, i la incertesa de saber quins eren els nostres rivals, les dates d’aquests partits i la seu final. Ara tenim ja els encreuaments, i l’equip arriba també amb molt estat físic i de joc, encara amb marge de millora que és l’objectiu durant aquests dies previs. El primer equip masculí arenyenc és un equip que juga des de fa temporades junts, des de la base, començant a Segona, pujant a primera gairebé amb la mateixa plantilla, i aquest any pugem un escaló amb aquestes fases. L’equip es coneix molt bé, i cada company sap treure un plus del company del costat. Gairebé és un somni.
Fase final en forma de lligueta, contra Múrcia, Paterno i molt possiblement Manacor. Com és el grup?
La nostra zona entra la Regió de Múrcia, el País Valencià, l'Aragó, Catalunya i les Illes Balears. D’aquestes comunitats, n'hi ha algunes que són pocs equips federats, però amb un cert nivell, com ara els tretze de l’Aragó. A Múrcia també són poquets. Les més semblants a la nostra són el País Valencià i les Balears. Ens trobarem una competició on no hi ha equip fluix, cada partit és una final. Inici contra Múrcia, després contra Liceo Paterno (segons de València) i els primers de Balears (encara no hi ha assignació, però fa pinta que serà el Manacor). Tres partits que podem competir, i jugant el nostre joc podem arribar a l’objectiu de guanyar. De cada grup passarà el primer i segon de cada grup a les semifinals que es jugaria el dissabte, i la final seria el diumenge. Aquesta incertesa fins fa pocs dies ha fet complicat l’estudi mitjançant vídeos dels rivals, ja que és una part molt important per arribar a preparar bé el partit en qüestió.
El primer equip masculí del Club Vòlei Arenys.
Temporada complicada a causa del coronavirus, d’aturades, de nous inicis, d’incertesa i amb el nou inici al gener. Quina valoració fas com a entrenador?
És una temporada atípica per a tots els esports. Nosaltres hem tingut la sort de poder començar a partir de gener (per considerar-se a partir d’aquell moment competició nacional), això s'afegeix també amb diversos problemes a la nostra pista de joc del Fondo de les Creus, com per exemple el primer partit que disputem de la temporada arribem gairebé entrenant solament a vòlei platja, ja que la pista de joc s’estava arreglant (aquest primer partit va ser l’única derrota de tota la temporada fins al dia d’avui). Després amb la parada d’un nou confinament va sorgir de nou la incertesa, però l’equip no va parar de treballar físicament. Amb el gener i l’inici de la competició, va ser molt important tornar a realitzar entrenaments a pista central, ja que dona un plus als jugadors i al tipus de joc que es vol fer. Com a entrenador ha sigut refer-se cada setmana. Una planificació constant i adaptant-se en cada procés de la competició sempre amb el mateix objectiu. Arribem amb tot l’equip i amb ganes de portar-se la copa cap i l’ascens a Arenys, ser de primera nacional amb un gran treball dels jugadors, cos tècnic i junta directiva.
