Gregori López: “Alguna cosa hem fet bé, perquè els que manen estan enfadats”

A principis de maig, l’Observatori Municipal Ciutadà va anunciar la seva dissolució, després de 8 anys de lluita a favor de la transparència a l’Ajuntament d’Arenys de Mar. Parlem amb Gregori López, un dels seus membres.

Gregori López, membre del dissolt Observatori Municipal Ciutadà. 

Què ha passat? 

Un cúmul de coses... Han passat els anys i cada vegada hi hem pogut dedicar menys estona a aquest projecte. També hi ha hagut desmoralització, perquè havíem fet tot el que havíem pogut, però no aconseguíem la informació que demanàvem a l’Ajuntament per poder contrastar-la i publicar-la. I només ha faltat la pandèmia que ha anat refredant els ànims. Al final hem decidit plegar a temps i no deixar morir-ho a poc a poc. 

El voluntariat necessita un temps, una dedicació, no?

Sí, hi ha gent que ha hagut de reprendre els estudis, altres que han estat malalts... Hi ha moltes coses i com som poca gent, aviat et topes amb la impossibilitat de fer res una mica interessant. 

Té sentit que hi hagi un observatori ciutadà? 

Sí, totalment. Perquè en teoria la finalitat dels observatoris ciutadans és arribar a poder desaparèixer. Que l’Administració sigui tan transparent que no calgui que ningú vagi a buscar i interpretar les dades, o vagi a demanar explicacions; que tota aquesta informació ja estigui sobre la taula per a tots els ciutadans i que tothom la pugui entendre. Però també crec que sempre va bé que hi hagi una visió externa, que vigili, perquè si no és fàcil caure en la temptació. 

Per tant, ara mateix és necessari un observatori, no? 

Sí. Nosaltres hem demanat dades fa dos i tres anys i encara no en sabem res. Perquè es faci una idea de la poca transparència que hi ha: Vam demanar unes dades, normals i corrents, que haurien de ser d’accés públic, i no se’ns van donar. Vam insistir i al cap de tres mesos van anar al síndic de Greuges. Dos o tres mesos després, el síndic ens va respondre dient que havien demanat la informació però no li havien enviat, i que, per tant, seguirien insistint. 

I què pot fer la ciutadania per conèixer aquestes dades que, fins ara, aportàveu vosaltres? 

L’Associació de Veïns d’Arenys de Mar (AVAM) pot ser una opció, perquè crec poden dur a terme accions, i de fet ja ho estan fent. Al final, nosaltres només donàvem les dades per a aquella gent que volgués tenir informació sobre el seu ajuntament. 

Quins eren els vostres interlocutors amb l’Ajuntament? 

En teoria la informació és pública. A vegades ens derivaven als tècnics, però d’altres ens deien que no parléssim amb els tècnics i ens adrecéssim als regidors directament. És difícil perquè no saps mai amb qui has de parlar. De fet, hauríem de parlar amb els tècnics perquè són qui tenen les dades, i després, si cal, amb els regidors. Però si no tens accés als tècnics, no tens la informació. 

A què creu que es deu que els regidors vulguin blindar tant els tècnics? 

Perquè a vegades, els regidors parlen i no són experts en la matèria... No són ficades de pota grosses, però sí que amb detallets es nota que no s’ho saben del tot. Però tampoc tenen perquè saber-s’ho, no cal que tinguin els estudis. Ells només estan allà per donar unes directrius polítiques. 

Durant els últims vuit anys l’Ajuntament ha tingut un ull al darrere... 

Sí, jo crec que alguna cosa bona hem fet, perquè els que manen a l’Ajuntament estan molt enfadats amb nosaltres. Ens tenen molta mania. L’última conversa que vaig tenir amb l’alcaldessa em va preguntar que perquè els tractàvem com a enemics, i li vaig respondre que l’únic que fèiem era demanar dades i no obteníem resposta