Jordi Salbanyà: “S’hauria de recuperar masies amb l’obligació de gestionar els boscos”

​Entrevista a l'advocat, doctorat i escriptor sobre l'estat dels boscos catalans
|

L’advocat arenyenc Jordi Salbanyà, va presentar el passat mes de juny la seva tesi doctoral, de la que ara n’ha nascut el llibre “La conservació dels boscos per part dels propietaris privats forestals”. 


Jordi Salbanyà 2   xs

Jordi Salbanyà, durant la presentació del seu llibre. Foto: Xavi Salbanyà.


Va acabar el doctorat al juny? 

Sí, el 3 de juny vaig fer la defensa de la tesi, 40 anys després d’haver acabat la carrera, pel plaer de fer-la. I ha estat una experiència molt gratificant. Pot sobtar que un advocat faci una tesi sobre un tema mediambiental. 


Com és que escull aquesta temàtica? 

Perquè vaig començar a tenir contacte amb Associació de Propietaris del Montnegre Corredor i em vaig vinclar al Consorci Forestal de Catalunya. Quan vaig decidir fer la tesi em va sobtar que a Catalunya no s’hagi publicat gairebé cap llibre que des d’un vessant jurídic es tractin temes forestals. 


El 60% del territori català és massa forestal. 

Sí, però la gent no té consciència que Catalunya té una massa forestal per sobre de la mitjana espanyola. La tradició forestal va començar minvar molt a principis d’aquest segle. Però no hem d’oblidar que és un sector importantíssim per a la biodiversitat, per a la gestió d’espais naturals, etc. 


Com són els propietaris d’aquests terrenys a Catalunya? 

Són propietaris de poc terreny. Només un 1% d’aquests té finques de més de 200 hectàrees, que poden ser rendibles. Però la resta, si no hi ha ajudes públiques, és impossible fer-hi actuacions. 


Què se’n treu del bosc? 

Els propietaris en treuen fusta per fer llenya i suro. I molta altra gent en treu altres coses sense el permís dels propietaris, com ara, els bolets, les castanyes, les tòfones... 


Com podem fer perquè d’aquests boscos en puguem treure un rendiment econòmic i puguin estar cuidats? 

Jo crec que cal una modificació de la legislació i un finançament. I també és important tenir un patrimoni històric, com les masies o les cases rurals, que actualment s’estan enderrocant, ja que l’Administració hi posa moltes traves a l’hora de poder fer-hi reformes. S’hauria de contemplar la possibilitat de recuperar aquestes masies, per tenir un benefici econòmic, sempre que vinguin acompanyades d’un compromís i una obligació de la gestió dels boscos. 


Aquestes propostes les ha pogut traslladar a algun dels nostres representants? 

Quan es va presentar la tesi, va venir una editorial de seguida a publicar-la amb la col·laboració del Consorci Forestal de Catalunya. De moment el llibre ja el té el president de la Generalitat, la consellera d’Acció Climàtica i els directors generals. L’hem anat fent arribant perquè ens agradaria debatre aquestes propostes. 


Quina hauria de ser la dotació econòmica que hauria de posar la part pública per als boscos? 

Si no recordo malament, actualment s’estan destinant 4 euros per hectàrea, però netejar una hectàrea podria costar 1.000 euros. Per tant, és inviable. 


Si deixem que els boscos creixin a contracorrent, abans que l’home hi intervingués, tot això es cremava en incendis. 

El bomber Marc Castellnou explicava que tal com tenim els boscos, si un incendi comença a la Vall d’Aran, podria acabar al Cap de Creus. I això es deu al fet que no hi ha gestió i al fet que s’ha trencat el mosaic agroforestal que ens servia de tallafocs. L’activitat agrícola i ramadera s’està limitant al màxim i això és negatiu, ja que la ramaderia és l’encarregada de netejar els sotaboscos. Hi ha grans contradiccions. Tenim incendis al mes d’agost, però després ens passem 11 mesos dient que aquí no es toqui res.