Natalia Okcasanichenco: “Molta gent d’Arenys ha aportat el seu gra de sorra per Ucraïna”

La Natalia és ucraïnesa, pero també arenyenca d'adopció. Va venir a viure a Arenys fa anys. Ara viu a flor de pell la situació per la que està passant el seu país.

Com està vivint la guerra del seu país? 

Estic molt emocionada, molt dolguda, molt indignada... Em sento impotent per la situació que està travessant el meu país. Allà hi tinc la meva mare, el meu germà, cosins, nebots... Tota la meva família. He crescut a Kyiv, i he vist imatges de com han destrossat la llar d'infants on anava el meu nebot. Al carrer hi regna el caos. Nosaltres volem la pau, no la guerra. Aquesta guerra no convé a ningú. 

La seva mare i el seu germà han pogut sortir de Kyiv? 

Per sort, sí. La meva mare es troba a un poble a vàries hores de la capital. El meu germà, amb la seva dona i el seu fill, van haver de viatjar fins a la frontera amb Polònia amb el que portaven a sobre, documentació, una mica de diners i una mica de menjar. Un cop allà, només la meva cunyada i el fill, que és petit, van poder creuar la frontera. El meu germà s'ha allistat i és voluntari. Està ajudant a posar sacs plens de sorra per evitar l'entrada dels tancs. 

La seva mare està amagada? 

Sí, està al soterrani d'una casa. Viu en l'obscuritat, amb les finestres tapiades, i passa molt de fred, tot i que tenen llenya. 

I la seva cunyada i el seu nebot? 

Segueixen a Polònia. Uns amics els han acollit a casa seva, i el petit ja ha començat l'escola allà. Aquesta és una de les poques bones notícies. 

Explica a la seva mare i al seu germà el que fem aquí per ajudar-los? 

Per descomptat. I la meva mare ho agraeix molt, i també em dona les gràcies per ser un altaveu i explicar el què està passant i dir que volem que això s'aturi i que no volem que mori ningú. Hem vist que els soldats són molt joves. Aquests nois no arriben ni als 25 anys. Ahir estaven jugant als videojocs i avui estan matant la gent. 

A Ucraïna hi ha simpaties cap a Rússia? Hi ha prorussos? 

Som pobles germans. Ni els russos ni els ucraïnesos volem participar d'aquesta guerra. La majoria dels soldats són joves, que van enganyats i obligats. 

Si la gent hagués sabut abans que això acabaria així, creu que haurien pogut escapar? 

Crec que sí. Tot ha sigut molt imprevist. Ningú no pensava que ens poguessin envair i atacar. 

Hi ha hagut concentracions a l'Ajuntament, s'ha recollit material i menjar al Calisay... 

Sí, ha participat tot el poble. Moltíssima gent d'Arenys i dels pobles del voltant s'han apropat per aportar el seu granet de sorra. Em va cridar molt l'atenció una persona gran que s'havia comprat unes sabates per a ell i les va donar. És un gest de solidaritat molt gran. O l'empresa Còndor, que va donar dues caixes amb roba per a nadons, i a dins hi vam posar dibuixos que ens van portar els nens d'Arenys. 

Com podem ajudar des d'aquí? 

Hi ha oenegés que recullen medicaments. Sobretot necessitem medicaments, perquè no hi ha subministraments i hi ha molta gent gran o amb problemes de salut que no poden marxar a altres països com Polònia o Romania. 

Com creu que pot acabar aquesta situació? El seu país pot resistir contra una potència com Rússia? 

Nosaltres no tenim la mateixa munició ni les mateixes armes. Ucraïna és petita, a Kyiv hi viuen 3 milions de persones. No sé com acabarà, és molt imprevisible i tampoc vull entrar en política. Nosaltres només volem defensar la població civil: els nens, els avis. 

Contempla una rendició? 

És difícil de dir. L'esperit ucraïnès no es rendeix.