José Antonio Castelló: “No hi havia una història escrita en castellà de la nostra avicultura”

Entrevista a l'exdirector de la Reial Escola d'Avicultura d'Arenys de Mar i divulgador del món de l’avicultura
|

José Antonio Castelló Llobet és conegut a Arenys de Mar per la seva feina al capdavant de la Reial Escola d'Avicultura, tota una institució que durant molts anys va acollir aprenents d’avicultors de tot arreu i que va ser l’entitat impulsora de les Jornades Professionals d’Avicultura i les revistes Selecciones Avícolas i Cunicultura. 


Castelló ha escrit diversos llibres sobre aquest sector, però ara ha tornat a publicar per recopilar i divulgar la primera història de l’avicultura en castellà. En aquesta entrevista parla del llibre i de la seva trajectòria. 


José Antonio Castelló 2  xs

José Antonio Castelló Llobet. Foto: Xavi Salbanyà


S’ha dedicat amb tota l’ànima a divulgar l’avicultura, però els seus inicis van ser molt diferents: el seu sector era la marina mercant. A què es degut aquest canvi tan radical? 

Doncs sí, va ser un canvi molt radical. La marina era perquè per la banda de la família del besavi i altres avantpassats -que havien estudiat a l’escola de pilots d’Arenys-, em venia un interès especial per totes les coses relacionades amb el mar i els viatges. Amb el títol oficial per poder navegar vaig estar viatjant durant uns dos anys. I he sigut un viatger permanent durant tota la meva vida. 


Com és que ara, amb més de 90 anys, ha donat el pas d'explicar la història de l'avicultura espanyola? Què l'ha motivat? 

El fet que no hi ha res escrit de la nostra història. En anglès he vist alguna cosa sobre la història de l'avicultura a Anglaterra i als Estats Units, però en castellà no hi ha cap precedent. Tenia una gran quantitat de material, tant de fotografies com d'escrits, que m'ha permès escriure aquest llibre. 


Vostè ha fet molts llibres al llarg de la seva vida. Però diria que aquest és totalment diferent de la resta? 

Sí. Els altres tractaven temes concrets en relació amb l'avicultura. Aquest pretenia ser totalment diferent, sense tants tecnicismes. Tot i que no n'he pogut fugir del tot. Pensa que el llibre té 24 capítols, jo he portat la batuta del llibre i n'he fet 18 d'ells, però als altres sis he hagut de recórrer a especialistes. 


Aquests col·laboradors que han participat en el llibre són gent del seu entorn o els ha hagut de buscar específicament? 

A tots els coneixia i tots toquen diferents àmbits: la genètica, la veterinària, l'enginyeria agrònoma... Tots els de diferents parts d'Espanya, excepte un que és alemany. 


Hi ha cinc blocs principals al llibre. Però la primera part parla de l’origen de la gallina va milers d’anys. 

Sí. Té dues parts molt diferents. Als sis primers capítols es parla des de la història de la gallina, des del seu origen al sudest asiàtic, fa 3.000 o 4.000 anys, fins al 1959, quan Franco va permetre la importació lliure de blat de moro i soja: dos aliments fonamentals per a l'aviram.


A qui pot interessar el seu llibre? 

Començant pel criador de pollastres fins a aquella persona que, simplement, vol més informació. Per saber com les gallines poden fer 300 ous a l'any hem de saber d'on venim. 


Creu que el món de l'avicultura s'ha expandit en alguns països o zones específiques? 

Va de la mà amb el desenvolupament econòmic d'un país. Als països africans, per exemple, l'avicultura ha millorat, però molt a poc a poc. Al final s'ha criticat l'avicultura perquè s'ha massificat. S'ha intentat fer arribar el pollastre i l'ou a tothom. Però és un aliment bàsic, és una font important de proteïna.


Tenim un llistat de la quantitat de tipus de gallines o de pollastres? 

No ho sé, a Espanya tenim comptabilitzades unes 20 races de gallines. Però et puc donar una altra dada. Es calcula que al món hi ha deu vegades més gallines que persones. Per tant, si hi ha 7.500 milions de persones, hi ha 75.000 milions de gallines. Parlem d'ous... 


El color de la closca hi té a veure amb la seva qualitat? 

No, el color no té res a veure amb la qualitat. Una cosa és la closca i l'altre l'interior. La closca la fa la raça, però l'ou és el mateix. 


Quina diferència hi ha entre l'ou de la gallina ecològica i l'ou d'una gallina d'una granja normal i corrent? 

La diferència està en la manera en què viuen i mengen. I això justifica la diferència de preu entre un ou normal i un d'ecològic. Si produir una dotzena d'ous normals pot costar 1,50, una dotzena d'ecològics podria costar 2,50 o fins i tot 3. Però per a mi la qualitat és la mateixa. 


L'ou de gall dindi és comestible? 

És clar! Igual que els d'ànec i d'oca, però són més greixosos. L'ou de l'estruç també ho és. Pot pesar 1 quilo i mig i per aquest motiu comercialment no té gaire interès. 


On podem trobar aquest llibre?

Com és un llibre pensat sobretot per a gent professional del sector, que entengui sobre avicultura, veterinaris, tècnics, ramaders... vaig posar-me en contacte amb entitats i em van donar la possibilitat de distribuir el llibre entre els seus socis. També es pot trobar a través d'internet.