José Luis Montes: “Si cadascú ajudés un cop a la vida, el món seria millor”

José Luis Montes és arenyenc, té 44 anys i dos fills. Acaba de tornar de l'Aràbia Saudita on ha estat dos mesos treballant i allà va rebre la notícia que havia estat escollit Arenyenc de l’any 2022 per votació popular per la seva iniciativa ara fa un any de liderar una caravana solidària per portar ajut a la frontera amb Ucraïna i, en el viatge de tornada, portar alguns refugiats de la guerra a Arenys.

José Luis Montes va organitzar una caravana solidària amb Ucraïna. Foto: Xavi Salbanyà. 

Què va pensar quan va saber que és l’Arenyenc de l’Any 2022?

Entenc que és un bonic reconeixement a la moltíssima gent que va col·laborar recollint aliments, medicaments i fins i tot diners, uns 12.000 euros que vam recollir. Fins fa poc encara tenia roba que es va recollir al bar Capote i que finalment l’he donat a Càritas.

Com va decidir d’anar a ajudar a Ucraïna?

Em va sortir de dins. Quan vaig veure les notícies i els nens que patien, vaig pensar en els meus dos fills de 5 i 9 anys, i se’m trencava el cor. I vaig pensar que havia de posar el meu granet de sorra per tota la gent que patia. Inicialment, la meva idea era de marxar sol, ho vaig dir al Facebook i molta gent es va voler apuntar. Això em va alleugerir. Vam carregar set cotxes de material i vam marxar. 

Sabia el que anava a fer?

No. Però una ucraïnesa que viu a Arenys es va oferir per organitzar dos grups de refugiats allà i vaig anar directament a dos punts a recollir gent que ja estaven encabits a Arenys.

Quin record té d’aquell viatge?

Molt bonic. L’anada va ser de molta il·lusió i quan vam arribar allà va ser un cop molt fort en veure la situació. I tornant teníem una barreja d’alegria per la gent que portàvem i de tristesa en veure pel retrovisor la gent que es quedava.

Manté el contacte amb els refugiats que vau portar?

Amb alguns sí, tot i que molts han tornat a Ucraïna perquè volen estar amb els seus familiars.

Tornaria a fer aquest viatge?

Crec que com ho vaig fer, no. Intentaria ajudar d’una altra manera. Primer perquè ara no ens deixarien fer el que vam fer perquè hi ha unes normes que en aquell moment no existien. Hi ha moltes maneres d’ajudar sense anar-hi. Anar i tornar en cotxe és una bogeria. Són 3.000 km d’anada i altres de tornada. Surt més barat portar la gent en avió.

Es va parlar molt que no vau tenir prou suport de l’Ajuntament.

És veritat. Jo li vaig explicar a l’alcaldessa i li vaig dir en què podia ajudar l’Ajuntament i em va dir que no podien fer res. Aquí es va acabar i no hi va haver cap conflicte.

Arenys té altres refugiats, que són els migrants que busquen una millor vida. Ho estem fent bé amb aquests immigrants?

No. S’hauria de fer molt més. Sé que és complicat perquè no pots ajudar a tot el món.

José Luis Montes al Centre Cultural Calisay. Foto: Xavi Salbanyà. 

Què li agrada més d’Arenys?

Tot. És la meva vila. L’olor del mar, l’ambient, sortir a la Riera i veure la gent.

I què no li agrada?

Sempre hi ha coses per resoldre com el rial del Bareu o la brutícia i les rates.

Arenys és un poble solidari?

Molt solidari. Des de petit tinc l’exemple del meu avi, en Joan Piña, que sempre va estar molt implicat en les activitats del poble i en ajudar la gent. Però no només el meu avi sinó molta més gent del poble. Això forma part d’un tarannà que veus a casa. Per mi, l’anada a Ucraïna era molt important perquè els meus fills vegin els valors i ajudar gent que ho necessita. I explicar als meus fills que aquests nens que venen de fora no tenen res i s’ha de compartir el que tenim amb ells. Això és educar.

Què diria a qui l’ha votat?

Que s’ha de fer un esforç per ajudar tothom. Si cadascú fes un cop a la vida un acte d’ajuda, el món seria millor.