Una nova facècia d'Arenys i dels arenyencs per Ramon Verdaguer

Una nova facècia d'Arenys i dels arenyencs per Ramon Verdaguer

Una nova facècia d'Arenys i dels arenyencs per Ramon Verdaguer

Una nova facècia d'Arenys i dels arenyencs per Ramon Verdaguer

Una nova facècia d'Arenys i dels arenyencs per Ramon Verdaguer

Una nova facècia d'Arenys i dels arenyencs per Ramon Verdaguer

O sigui a la Seca, al darrera del Palau on s’hostajaven. I si aquesta és una versió, n’hi ha una altra que diu que la Seca era una casa de les valls d’Andorra i la Meca era un collet de la mateixa Andorra.

-Si tots maneu, qui defensarà els dissidents, els que no combreguin amb les vostres rodes de molí, els que se sentin desprotegits, els que se sentin poc escoltats, els que tinguin una altra visió de la Vila, de la feina, del futur? -Qui els defensarà, deia jo, intentant raonar. I llavors, em deia, que jo era un destructiu.

Si perdien la seva visualitat, ja perdien la manera d’estar orientats i podien anar a qualsevulla lloc, que s’allunyés a Arenys de Mar. Els pescadors anaven a tocar ratlla, la tocaven, però no la traspassaven: els hi anava la vida! Apali, quan sortiu a passejar, sigueu “rumbosos” i marqueuvos un punt de “paveria” arenyenca (mai fa mal!) amb la xicota o els amics i ben seriosos els dieu: Avui no passejarem, avui anirem a tocar ratlla. Amb el temps, la bandereta deixà d’existir al cementiri, però l’hem traslladada com a símbol, al cimbell del campanar.

Respon ell des de la seva elevada categoria! I com que un servidor anava preparat, li poso al damunt de la taula, un petit full en el què havia imprès una petita part del “diccionario de la Real Acadèmia Española”. Ell que es mira els papers i veient l’expressió “uebos” fa, displicent: - Bueno, pero que sea la última vez! I als papers de la Real Academia Española que li vaig lliurar, hi havia l’entrada: Uebos (o Huebos) (Del lat.