-Si tots maneu, qui defensarà els dissidents, els que no combreguin amb les vostres rodes de molí, els que se sentin desprotegits, els que se sentin poc escoltats, els que tinguin una altra visió de la Vila, de la feina, del futur? -Qui els defensarà, deia jo, intentant raonar. I llavors, em deia, que jo era un destructiu.

Si perdien la seva visualitat, ja perdien la manera d’estar orientats i podien anar a qualsevulla lloc, que s’allunyés a Arenys de Mar. Els pescadors anaven a tocar ratlla, la tocaven, però no la traspassaven: els hi anava la vida! Apali, quan sortiu a passejar, sigueu “rumbosos” i marqueuvos un punt de “paveria” arenyenca (mai fa mal!) amb la xicota o els amics i ben seriosos els dieu: Avui no passejarem, avui anirem a tocar ratlla. Amb el temps, la bandereta deixà d’existir al cementiri, però l’hem traslladada com a símbol, al cimbell del campanar.

Respon ell des de la seva elevada categoria! I com que un servidor anava preparat, li poso al damunt de la taula, un petit full en el què havia imprès una petita part del “diccionario de la Real Acadèmia Española”. Ell que es mira els papers i veient l’expressió “uebos” fa, displicent: - Bueno, pero que sea la última vez! I als papers de la Real Academia Española que li vaig lliurar, hi havia l’entrada: Uebos (o Huebos) (Del lat.

Per nosaltres, internet és un gran llibre que, quan el necessitem o quan ens vaga, el fullegem. Penso que és una de les frases més entenedores -i també més corprenedores- d’una generació que, quan vàrem néixer, pels carrers corrien carros i tartanes i amb poc més de mig segle hem acabat fullejant internet. I que per molts anys ho puguem fer! Però, nosaltres, la llambregada que fullegem per internet, la sabem col·locar al seu espai històric determinat. A mi em fa però, que la jovenalla que avui navega per aquest maquinari, potser acaben confonent la revolució francesa amb el Sant Sopar.

Si passegeu pel carrer de l’Església o pel carrer de la Torre, i també el carrer de la Perera i presteu atenció als portals, veureu que algun petit detall de ferro de les portes (poms, salvapanys…) tenen una forma molt característica: Representen l’àguila bicèfala!L’àliga bicèfala al carrer de l’Església d’Arenys de Mar.

Ramon Verdaguer ens porta una nova entrega “D’Arenys i els arenyencs”

Diu el monjo benedictí en aquest apunt: Mala llengua Deia un rabí que la llengua calumniadora és la pitjor de les armes; mata tres persones: el qui parla, aquell a qui parla, aquell de qui parla.

D’Arenys i dels arenyencs

La història de l'arquitecte qeu va donar les claus de la Sagrada Família al Papa Benet XVI

Ramon Verdaguer ens explica els artícles 103 i 104 del dret civil de Catalunya, que otorgava un dret a la gent d'Arenys